161: 948. Dissolució de l’exèrcit de Costa Rica

Des de 1948, la República de Costa Rica no té exèrcit professional (si que té, és clar, policia).

És l’únic estat d’Amèrica que no en té, d’exèrcit, i, per cert, un dels estats americans amb major renda per càpita, més estabilitat política (no hi ha hagut, des de 1948, cops d’estat, ni dictadures), menys analfabetisme i més esperança de vida. La decisió va correspondre de forma gairebé personal a Josep Figueres Ferrer, l’empresari i polític socialdemòcrata que s’oposà al cop militar que havia fet fora al president electe Otilio Ulate. Figueres, «amb atacs guerrillers fulminants de l’anomenada Legió del Carib», derrotà els militars i s’autoproclamà president d’una junta revolucionària que fundaria la Segona República.

El 1952 es presentà a les eleccions presidencials i les guanyà. Entremig, Figueres va prendre algunes grans decisions: estatificà els bancs, desmonopolitzà els ferrocarrils i l’electricitat, que eren a mans dels Estats Units, aconseguí que el 45% dels beneficis de la United Fruit Company es quedessin a Costa Rica, retornà el vot a la dona (que l’havia aconseguit per primera vegada el 1932), convertí el Banco de Seguros creat el 1924 pel ministre Tomàs Soley Güell en Instituto Nacional de Seguros, base d’un sistema públic de seguretat social. Il·legalitzà el partit comunista i va dissoldre l’exèrcit. Simbòlicament, el seu quarter general esdevingué museu nacional educatiu.

El 1955, va presidir, a San José, la capital de la república,  els Jocs Florals de la Llengua Catalana. El 1958 va perdre les eleccions, però les tornà a guanyar el 1962 i el 1970.

Francesc Roca