160: 789-1794. Expedicions a la (futura) Colúmbia Britànica i a Alaska

Al 1762 es creà un cos d’exèrcit professional, amb seu a Barcelona, dit «Voluntaris Urbans de Catalunya». Al fons, hi havia la implantació del servei militar obligatori: les ‘Quintes’ (o cinquenes parts) de joves s’havien d’enquadrar a l’Exèrcit Reial.

Una mitja solució per part dels empresaris (organitzats en gremis, o en juntes de comerç), que es quedaven sense treballadors, era finançar un cos d’exèrcit català, al servei dels interessos de la Monarquia, que podien (o haurien) d’ésser els interessos generals. El cos de Voluntaris catalans va tenir feina, i prestigi.

El maig de 1767 una companyia de Voluntaris, dirigida pel capità Pere d’Alberní, embarcà al port de Cadis. A l’agost arribava al port de Veracruz. D’allà es dirigí a Guadalajara, prop de l’Oceà Pacífic, on la Companyia establí la seva base. Al 1769, s’integraren a les expedicions marítimo-terrestres dirigides per Gaspar de Portolà i Pere Fages per a explorar la costa de l’Alta Califòrnia, i iniciar la construcció de camins i d’alguns nuclis urbans (i una nova agricultura originària de la Mediterrània).

Al 1790, Pere Alberní i els Voluntaris Urbans de Catalunya embarcaren a San Blas (actualment, Mèxic) per a explorar i iniciar una certa colonització de les costes americanes del Nord-Est del Pacífic, fins a Alaska. Establert durant dos anys a Nootka Sound, dirigí expedicions a l’illa de Kodiak, a l’estret de Georgia i Neath Bay, a la circumnavegació de l’illa de Vancouver. Avui, la ciutat canadenca de Port Alberní ho recorda.

Francesc Roca