Editorial Març 2011. La restitució de les quatre columnes jòniques de Puig i Cadafalch

El dia 27 de febrer de 2011 es va restituir finalment el monument integrat per les quatre columnes jòniques que el 1919 va dissenyar l'insigne arquitecte Puig i Cadafalch i, més tard, el 1928, el general Primo de Rivera va fer enderrocar.

 

La importància del monument en qüestió rau d'entrada en el fet mateix del nombre de columnes, en paral·lel amb el nombre de barres de la senyera, i, per descomptat, en la significació que gaudeix en haver estat enderrocat per aquell militar, circumstància que confereix una intensitat més gran al seu simbolisme.

 

Tanmateix, per valorar adequadament la simbologia del monument de Puig i Cadafalch hem de situar-nos en el context de la urbanització del conjunt de la muntanya de Montjuïc i en una època, finals del segle XIX i començaments del segle XX, en què molts intel·lectuals catalans, hereus de les múltiples discussions que s'havien esdevingut durant els cinc segles anteriors (Beuter, Tomic, Viladamor, Pujades, Masdeu, etc.) en competència contra l'intrusisme historiogràfic i polític castellano-espanyol (Cavaller, 2010), impulsaven la idea de la connexió entre Catalunya i el món grec. A tal efecte, recollirem una cita extreta de l'article de Milagros Guardia "La junta de museus i el debat a l'entorn de les prioritats de l'art i l'arqueologia" publicada l'any 2007 al volum col·lectiu Col·leccionistes, col·leccions i museus: episodis de la història del patrimoni artístic de Catalunya (p.171):
 

La voluntat de Puig de vincular Catalunya amb la cultura grega, en l'antiguitat i en l'edat mitjana, també en el terreny artístic, es comprèn dins d'un plantejament, àmpliament compartit en els ambients catalanistes del moment, que unia, indefectiblement hel·lenisme i medievalisme en el discurs sobre els orígens de la nació catalana. El mite de Grècia a Catalunya ... havie renovat l'interès dels filòlegs i els historiadors, com ho demostren els treballs de Segalés i Rubió i Lluch, les traduccions de Maragall i alguns esdeveniments com ara l'estrena del drama líric de Marquina i Morena Emporion el 1906 o l'exposició, el mateix any, sobre Catalunya grega, de Llaverías, a la Sala Parés. Aquest interès, i aquests estudis, tindran una continuïtat rellevant els anys següents, com ho palesen la col·lecció de textos clàssics impulsada per Cambó amb el treball extraordinari de Riba o els estudis filològics de Bosch i Gimpera, que el moviment noucentista, especialment amb Eugeni d'Ors, articularà des del punt de vista ideològic i programàtic. "Empúries com a reflex d'una Catalunya ancestral, oberta a la Mediterrània i hereva de les grans cultures del passat, era el lligam amb la cultura clàssica, grega, com a element diferenciador de la seva personalitat i identitat nacional" (X. Aquilué (2001), "Josep Puig i Cadafalch i l'inici de les excavacions institucionals d'Empúries", a VVAA (2001), Josep Puig i Cadafalch, Empúries i l'Escala, MAC & Aj. l'Escala, pp. 12-18.) 

 

És en aquest context de forta atracció vers la història de Grècia, i la seva relació amb la història de Catalunya a través de la colonització ibèrica, que Enric Prat de la Riba va publicar el 1906 la seva coneguda obra La nacionalitat catalana, on descriu la íntima relació de Catalunya amb l'antiga cultura dels ibers. 

 

 

I és en aquest context en què Josep Puig i Cadafalch va impulsar un any després una intensa campanya arqueològica a Empúries:

 

La Junta de Museus de Barcelona va acordar ja el mateix 1907 emprendre, com una de les seves trasques prioritàries, les excavacions d'Empúries. Aquesta institució museística acabava de ser creada com a hereva de la Junta Autònoma de Museus, que havia estat fundada pel consistori barceloní el 1902, a instàncies dels regidors catalanistes, amb el mateix Puig i Cadafalch al capdavant. Ara s'hi incorporava la Diputació Provincial de Barcelona, immediatament després del nomenament de Prat de la Riba com a president (...). L'acord d'iniciar les excavacions a Empúries es va prendre a la sessió de la Junta de l'1 d'octubre de 1907 a proposta de Puig i Cadafalch... (Josep Guitart i Duran, "L'arqueologia clàssica en l'obra de Puig i Cadafalch" a Albert Balcells (ed.), Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània, Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 43)

 

Així doncs, resta molt clar el plantejament ideològic des del qual la intel·lectualitat catalana del moment, amb un poder polític creixent, prenia cartes en l'assumpte de la urbanització de Montjuïc. Es tractava de construir un símbol de grans dimensions dedicat a la cultura grega en tant que responsable del naixement de la nació catalana a través de la civilització ibèrica. Puig i Cadafalch va presentar el projecte d'urbanització de la muntanya de Montjuïc el 1915 amb el propòsit de celebrar el 1917 una gran exposició que, amb l'eix temàtic de la indústria elèctrica (on el regidor Joan Pich tenia interessos empresarials), llavors en expansió, mostrés Barcelona en la seva condició de capital catalana i gran ciutat mediterrània. El projecte va ser inicialment desestimat per causa dels problemes derivats de la Primera Guerra Mundial però, finalment, les obres van començar el 1917. Els constants endarreriments van retardar la conclusió de les obres fins l'any 1923.

 

 

 

 

Josep Puig	i Cadafalch

 

Durant el període d'urbanització del recinte, l'any 1919, es van aixecar les quatre columnes de Puig i Cadafalch, on avui trobem la Font Màgica. En el context ideològic que hem descrit, l'estil jònic de les columnes no resulta accidental. Tot just, simbolitzen l'arrelament de la nació catalana en la civilització ibèrica nascuda al contacte amb la cultura jònica dels grecs arribats a Empúries el segle sisè abans de Crist.

 

Com a part de la urbanització de la muntaya, i dintre del mateix plantejament ibero-hel·lenista, Puig i Cadafalch va promoure la creació d'un recinte anomenat Iberona, un Teatre Grec seguint el model grec d'Epidaure (inaugurat el 1929) i un Palau de Saber Antic (avui MNAC). Malauradament, l'any 1923 es va esdevenir la dictadura de Primo de Rivera, fet que va provocar l'ajornament de l'exposició fins el 1929 i la seva transformació ideològica en favor de criteris nacionalistes espanyols i contra dels plantejaments catalanistes de Puig i Cadafalch. En primer lloc, l'Exposició d'Indústries Elèctriques va ser reconvertida en una Exposició Internacional de Barcelona. Iberona va ser transformada en l'actual Pueblo Español. La plaça d'accés al recinte va ser batejada com a Plaza de España. Els nou raigs de llum (5 grocs i 4 vermells) que sortien des de darrera del Palau del Saber Antic van ser substituïts per nou focus de color blau. I finalment, les columnes jòniques de Puig i Cadafalch van ser enderrocades el 1928. El projecte original havia de culminar les columnes amb estàtues alades que representaven la llibertat de Catalunya però del projecte no va quedar més que un espai buit, restituït ara, el 2011 però, aixó sí, desprovist ja de la significació originària.

 

 

Dibuix del projecte d'urbanització amb les quatre columnes alades

 

 

Les dictadures militars del segle XX han esborrat gran part de la memoria del poble català. Avui, són molt pocs els qui tenen present la relació de les columnes de Puig i Cadafalch amb el context ideològic de finals del segle XIX que identificava l'origen de la nació catalana en la cultura dels ibers i dels grecs. Les columnes van ser, tot just, la culminació d'aquest context ideològic. Avui, en canvi, estan desprovistes de tota significació al respecte. Això no obstant, sempre estarem a temps de restituir la nostra memòria. Una cosa és clara: el nostre futur com a poble està indefectiblement lligat a la nostra història.

 

Joan Cavaller

7 de març de 2011