GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808
Actualitat

Articles i documents

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Carles Camp. La inutilitat de l

Carles Camp. La inutilitat de l'exèrcit espanyol a la Guerra del Francès


 

La historiografia oficial espanyola intenta destacar l’èxit de la contribució de l’exèrcit espanyol en la lluita contra Napoleó. Segons aquesta versió, l’exèrcit espanyol hauria jugat un paper destacat com a membre del conjunt d’exèrcits europeus que, liderats pels britànics, van lluitar contra els francesos entre els anys 1808 i 1814, durant l’ocupació francesa del regne de les Espanyes. Això, però, és força inexacte.

 

La batalla de Bailén va significa l’únic revés important per a l’exèrcit ocupant. Tota la resta de batalles van acabar a favor dels francesos i cada èxit, dels pocs que n’hi hagueren de l’exèrcit espanyol, va ser contrarestat ràpidament i amb escreix pels exèrcits napoleònics.

 

Tant és així, que la batalla en què els francesos van ser clarament i decisiva derrotats i va significar el principi de la fi del seu domini del regne de les Espanyes va ser la batalla de Los Arapiles, prop de Salamanca, el 22 de juliol de 1812. Se’ns explica que va ser una coalició entre els exèrcits britànic, portuguès i espanyol, sota el comandament d’Arthur Wellesley, duc de Wellington i artífex de la victòria. En la historiografia espanyola es coneguda com la batalla de los Arapiles; en canvi, en la historiografia britànica o anglosaxona, ha passat a la posteritat com a batalla de Salamanca (Battle of Salamanca). Evidentment, com no podia ser d’altra manera, la historiografia espanyola dóna a l’exèrcit espanyol un paper important en la batalla i la consegüent victòria.

 

Aquesta és la descripció que trobem de la batalla a la Wikipedia en espanyol, totalment coherent amb la historiografia oficial, on s’hi descriu qui formava part de la coalició vencedora: el ejército anglo-hispano-portugués. Fixem-nos en el número total de baixes: 5.067 homes i la posterior descripció del detall de les baixes de cada exèrcit, que apareix en lletra petita i desapareix del resum esquemàtic:

 

 

Primer Imperio francés

Reino Unido
Portugal
 España

Comandantes

Auguste Marmont

Arthur Wellesley

Fuerzas en combate

47.000

50.000

Bajas

13.000

5.067

 

La batalla de los Arapiles (conocida por la historiografía inglesa como Batalla de Salamanca), uno de los enfrentamientos más importantes de la  Guerra de la Independencia española, se libró en los alrededores de las colinas del Arapil Chico y el Arapil Grande, en el municipio de Arapiles, al sur de la ciudad de Salamanca (Castilla y León, España), el 22 de julio de 1812. 

 

Tuvo como resultado una gran victoria del ejército anglo-hispano-portugués al mando del general Arthur Wellesley, primer duque de Wellington, sobre las tropas francesas al mando del mariscal Auguste Marmont. Los aliados sufrieron 5.220 bajas entre muertos, heridos y desaparecidos, de los cuales 3.176 fueron británicos, 2.038 portugueses y 6 españoles, mientras que el ejército francés perdió unos 12.500 hombres, incluyendo los prisioneros.

 

La pàgina complerta és:

http://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_los_Arapiles

 

 

Aquesta és la versió anglesa, que coincideix:

 

Date

July 22, 1812

Location

Arapiles, Salamanca, Spain

Result

Decisive Allied victory

Belligerents

United Kingdom
Portugal
 Spain

French Empire

Commanders and leaders

Earl of Wellington

Auguste Marmont
Bertrand Clausel

Strength

51,949[1]

49,647[2]

Casualties and losses

Dead or wounded:
3,129 British,
2,038 Portuguese
6 Spanish

Dead or wounded:
6,000
Captured:
7,000 [3]

 

 

 

No calen traduccions. La pàgina completa és

 

http://en.wikipedia.org/wiki/Battle_of_Salamanca

 

Resumint, d’un total de 5.173 baixes (hi ha una discrepància amb la versió espanyola que n’esmenta 5.067 ), NOMÉS 6 SON ESPANYOLES. 6 sobre 5.173, és a dir, un molt important 0’116 % del total de baixes de la coalició van correspondre al flamant, heroic, potent i victoriós exèrcit espanyol enfront d’un 60’5% de baixes britàniques i d’un 39’4% de baixes portugueses. Aquests percentatges ens donen una idea clara de quina va ser la participació, el mèrit i la importància en la victòria de cadascun dels tres exèrcits.

 

D’aquesta informació es dedueix que la participació espanyola, la participació de l’exèrcit espanyol en la coalició victoriosa en aquesta decisiva derrota napoleònica va ser merament simbòlica o nominativa. El pes de la batalla i el mèrit de la victòria va ser de britànics i portuguesos, i la contribució espanyola com es dedueix fàcilment, nul·la. Ras i curt: malgrat lluitar a casa seva contra l’invasor estranger, l’exèrcit espanyol no se’n va mai sortir. La derrota napoleònica va ser provocada pels britànics amb l’ajuda de l’exèrcit portuguès sense cap mena d’ajuda significativa de l’exèrcit espanyol.

 

Cal afegir que, malgrat aquesta derrota a Los Arapiles, l’exèrcit napoleònic mai no va ser expulsat de Catalunya. Les tropes franceses van abandonar Catalunya el 1814 en ordre i amb les seves banderes i estendards seguint el manament donat pel nou rei de França, Lluís XVIII.

 

 

 

Carles Camp

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici