GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
99: Francesc Ribalta al Col·legi de Pintors

99: Francesc Ribalta al Col·legi de Pintors


Francesc Ribalta (Solsona, 1565-València, 1628) és un dels grans representants, amb Jacint Rigau i Josep de Ribera, de la pintura del Barroc català. Ribalta, com Rigau i Ribera, es va formar lluny del seu lloc de naixença, va organitzar un taller de pintura amb participació de la seva família i va treballar per a una cort reial o virregnal.

 

La formació de Ribalta va ser a Barcelona, El Escorial –residència reial dels àustries espanyols–, Madrid, i al regne i a la cort de la ciutat de Nàpols, que formava part de la Corona d’Aragó i de les Espanyes. Francesc Ribalta trobaria el seu espai, a partir de 1599, a la ciutat de València, on el virrei i arquebisbe del regne de València, Joan de Ribera, seria una font d’encàrrecs. El 1607, Ribalta va participar en la creació del Col·legi de Pintors de València.

 

Després de la mort, el 1611, del virrei-aquebisbe Ribera, Ribalta va tornar a Itàlia. Va esdevenir un dels iniciadors i màxims representants de la vessant tenebrista de la pintura barroca, com Caravaggio o Josep de Ribera. «Ribalta -escriu Alexandre Cirici- va acollir com a matèria artística la realitat, amb un marcat interès per mostrar la dignitat de la lletjor, la vellesa, la decrepitud o la misèria. El seu art, patètic i, de vegades, prop de la brutalitat, s’expressa amb la força del clarobscur». Lluny de la pintura del Rigau de Versalles, que magnificava i deïficava els reis de França, la pintura del Ribalta de València és realista i representa «moments límits entre la vida i la mort».

 

Francesc Roca

Per saber-ne més: Alexandre Cirici: La pintura catalana. Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1959.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici