154: 1917. La Constitució de l’Uruguai

La principal realització políticoadministrativa del moviment d’opinió de la República Oriental de l’Uruguai conegut com a batllisme és la Constitució de 1917.

El batllisme és un corrent polític, a Uruguai, sovint liderat per els descendents del català Josep Batlle. I, política a banda, la presència catalana a Uruguai des del 1800 ha estat significativa: des de la introducció dels conreus de les vinyes, o dels jardins d’infància, fins a la construcció d’un gran dic al port de Montevideo. La Constitució de 1917 respon als principis del liberalisme avançat, i inclou propostes de direcció socialdemòcrata de l’economia.

La idea inicial fou limitar el poder del President de la República, del poder executiu i del partit que obté la majoria. L’executiu estaria format per dues àrees: política i econòmica. L’àrea política es veuria limitada per una gran autonomia municipal. I la inexistència d’un servei militar obligatori disminuïa el pes militar del govern. Pel que fa a l’àrea econòmica el govern era format per 9 consellers (o ministres) dels quals 3 correspondrien a l’oposició.

D’altra banda, tindrien caràcter d’organisme autònom: «l’Ensenyament, l’Assistència pública, el Consell nacional d’Higiene, la Caixa de jubilacions i pensions, el Banc d’assegurances, el Banc postal, el Banc de la República, el Banc hipotecari, les ‘Usines’ (centrals) elèctriques (l’Estat té el monopoli de la producció d’energia elèctrica), els Ports i la Navegació interior, els Ferrocarrils i tramvies de l’estat, Correus, telègrafs i telèfons». La Constitució separava l’estat de l’Església catòlica, i eximia del pagament d’impostos a totes les confessions religioses.

Francesc Roca

A la imatge: Josep Batlle, president de la República entre 1903-1907 i 1911-1915.