GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Cartografia

Col·labora

Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Sebastià Alzamora. Tòfol Colom, navegant felanitxer

Sebastià Alzamora. Tòfol Colom, navegant felanitxer


 

Ara sí que ja hi som tots: finalment l'Ajuntament de Felanitx, mítica vila del sud-est de Mallorca, s'ha decidit a proclamar fill il·lustre l'almirall Cristòfol Colom, descobridor d'Amèrica. Que Colom era en realitat felanitxer és cosa que alguns predicaven des de feia anys, però ningú fins ara havia gosat recollir tal vindicació i elevar-la a un rang oficial. Però ja ho tenim: Biel Tauler, actual batlle de Felanitx pel Partit Popular, ha tingut el punt d'honor de posar-se al capdavant del clam per la felanitxeritat de Colom, i el tema ha revifat amb energia renovada.

El primer a defensar l'origen felanitxer de Colom va ser l'historiador Gabriel Verd Martorell, que ha dedicat més de vint-i-cinc anys d'intenses investigacions a l'assumpte. Segons Verd Martorell, Colom hauria nascut a la possessió felanitxera de Son Ramonet, fill natural del príncep Carles de Viana, germà de Ferran el Catòlic, i de Margarida Colom, amb qui el príncep hauria mantingut un afer amorós durant el seu confinament a Mallorca. Cristòfol Colom, doncs, s'afegiria a la nòmina de fills il·legítims del senyor de Viana: això explicaria, entre d'altres coses, el suport dels Reis Catòlics a la seva visionària expedició marítima.

L'alcalde Biel Tauler esgrimeix altres arguments a l'hora de justificar la seva ferma proposta de convertir Colom en fill il·lustre de la vila. “Estic convençut que és felanitxer perquè el simple fet de fer-se a la mar sense saber amb certesa on aniria a parar, i de descobrir després una cosa tan grandiosa, indica un cert grau de bogeria que caracteritza els habitants del nostre municipi”. Certament Amèrica no és petita, i Felanitx és pròdiga en fills genials: per posar només tres exemples entre molts, el poeta Miquel Bauçà, el pintor Miquel Barceló i l'artista Tià Moix són d'allà. Els felanitxers tenen fama d'excèntrics i de tallats de lluna, i per això mateix no seria gens estrany que Colom fos un d'ells. Hi ha encara un altre indici igualment irrefutable, que el batlle Tauler no menciona, però que aporto jo. Al costat de Felanitx hi ha la lleial i rival vila de Manacor, que tampoc es moca amb el colze i que té un port anomenat Porto Cristo. El port de Felanitx, per la seva banda, es diu Porto Colom. Porto Cristo + Porto Colom = Porto Cristòfol Colom. És d'una obvietat clamorosa.

Tant de bo el nou fill il·lustre contribueixi a fer anar fins a Felanitx turistes americans a carretades, tal com espera Tauler. “Si hem de col·locar una estàtua, ja ho farem”, ha dit el batlle, eufòric. Felanitx s'afegeix amb lletres d'or a la llista de municipis que situen dins els Països Catalans la procedència de l'almirall: de fet, la historiografia oficial sempre ha afirmat que era de la localitat valenciana del Genovés, molt a prop de Xàtiva. Com ho podrem aclarir? Ai, Tòfol!

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici