96: Joana d’Aragó, virreina de Nàpols i de Catalunya, paradigma de la bellesa universal

El retrat de Raffaello Sanzio, conegut com a ‘Rafael’, un dels grans pintors del Renaixement italià, de Joana d’Aragó (Barcelona, 1455-Nàpols, 1517), és considerat pels experts com un dels cims de la representació de la Bellesa amb majúscula de totes les èpoques de la història, i de totes les latituds.

Joana d’Aragó era filla del rei Joan II de Catalunya-Aragó i de la reina Joana Enríquez de Navarra. En absència del seu pare, el 1474, als 19 anys, ja presidí la reunió de 1474 del Parlament de Catalunya. El 1477 es casà amb el rei Ferran I, titular del regne de Nàpols, que estava integrat a la Commonwealth catalanoaragonesa. En absència del seu marit, i mort aquest, féu les funcions de virreina de Nàpols, “voltada sempre -segons Eulàlia Duran- d’una cort galant i fastuosa”. El 1499, deixà Nàpols. El 1501 esdevingué virreina (o lloctinent) de tota la Corona de Catalunya-Aragó, que tenia, aleshores, com a rei, el seu germà Ferran II de Catalunya-Aragó, superocupat, després de la conquesta del regne de Granada, en el control políticomilitar de ciutats port estratègiques del nord d’Àfrica, i en els múltiples afers (Castella, Navarra, Itàlia, les Índies) que els reis catalans anaven sumant. El 1506, Joana d’Aragó i la seva filla, vídua de Ferran II de Nàpols, tornaren a la ciutat, i cort, de Nàpols, en un dels moments de màxima creativitat artística de la península italiana. La sensacional pintura-retrat de Rafael de Joana d’Aragó, conservada al Museu del Louvre de Paris, correspon, ben segur, a l’etapa italiana de la seva vida. Segons August Nifo, la perfecció de la bellesa de Joana es troba en la proporció de la cara i el cos.

Francesc Roca

Per a saber-ne més: Dominique Paquet, Une histoire de la beauté. Gallimard/Découvertes, 1997.