GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
149: La platja dels catalans, Marsella

149: La platja dels catalans, Marsella


Vers 1760, un sector de la costa rocallosa que mig tanca l’entrada del Port Vell de Marsella va començar a ésser conegut com fins ara: és la Platja dels Catalans, ambula «Rue dels Catalans» paral·lela al mar. L’origen d’aquesta denominació fa referència als pescadors catalans que s’hi havien instal·lat. Així, es diluïren en sentit positiu els mals records històrics que havien deixat als marsellesos les violentes intervencions de 1423 de la marina de guerra de la Corona de Catalunya-Aragó, dirigida personalment per el rei AlfonsV (Alfons IV el Magnànim). El rerefons d’aquestes intervencions era la forta rivalitat, traduïda en forts enfrontaments, entre els Anjou, comtes de Provença, els vescomtes de Marsella, els Papes (que residien a Avinyó), i els Trastàmara, comtes de Barcelona i reis d’Aragó, pel control dels regnes de Sicília i Nàpols (i de la Mediterrània occidental). L’atac de 1423 de la marina catalana a Marsella fou funest, car un vent molt fort va generalitzar un primer incendi. El saqueig que va seguir fou important. Però, segons Roger Duchêne, «els catalans, que coneixien Marsella per raons comercials, hi van trobar complicitats. La ciutat era una oligarquia on els més rics feien la llei des de feia segles. El pillatge hauria estat doblat, i preparat, per una revolta dels més pobres...». Així, «la investigació oberta sobre el pillatge es tancà, ràpidament, amb una amnistia general». I l’oligàrquic consell municipal accepta els nous plantejaments dels gremis. En uns decennis, el treball, el comerç, la pesca i la navegació, deixaren enrere els costosíssims enfrontaments bèl·lics entre les potències marítimes de l’Arc Mediterrani nord-occidental. Però, la cadena del port de Marsella encara es pot contemplar a l’interior de la catedral de València.

 

 

Francesc Roca

23/11/10

 

Per saber-ne més: R. Duchêne. Histoire de Marseille. Autre Temps, 2005



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici