93: Bernat Martorell, pintor català universal

B

El 5 de juliol de 1440, el Dietari de la Generalitat de Catalunya informava de que Bernat Martorell, pintor, il·lustrador de llibres manuscrits i dissenyador de retaules, tríptics i vitralls, havia estat anomenat pintor oficial del govern de la Generalitat de Catalunya.

Cinc cents cinquanta anys i escaig després, les seves obres es conserven als museus i arxius del territori gestionat per la Generalitat: des del MNAC fins al Museu Diocesà de Tarragona, passant per l’Institut Ametller d’Art Hispànic del Passeig de Gràcia de Barcelona i el Museu d’Art de Girona. Però, a més, algunes de les millors obres de Bernat Martorell són a institucions culturals de titularitat diversa situades a tres continents. A l’Art Institute de Chicago, on es conserva una de les obres mestres de Martorell: la taula Sant Jordi i el Drac, al Museum of Art de Filadèlfia, al Musée des Beaux Arts de Montréal, al Musée du Louvre de París, al MuseoNacional de Arte Antigua de Lisboa, al Museu Copte de El Caire, al Museu L’Ermitage de Sant Petersburg. I a col·leccions particulars privades de París, Berlín i... Barcelona.

Si la pintura de Bernat Martorell, un artista oficial d’una institució de govern com la Generalitat de Catalunya, inexistent entre 1714 i 1931, ha tingut èxit, fins al punt de que és a alguns dels principals museus del món, la raó és simple: ens hem de trobar davant d’una obra d’una gran qualitat artística. La composició dels retaules és, en alguns casos, massa dependent, massa rígida, massa gòtica. Però, els retrats, i els colors són boníssims.

Francesc Roca

12/11/10