GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR

Joan Cavaller. Catalunya i Flandes, una relació històrica (6) Jordi d'Àustria,arquebisbe de València


En articles anteriors hem examinat les profundes relacions que des de l'Edat MItjana sempre van lligar la història de catalans i flamencs. En la culminació d'aquestes relacions, el rei de Catalunya, Aragó i València, Ferran el Catòlic, i l'emperador d'Alemanya i arxiduc d'Àustria, Maximilià (casat amb Maria de Borgonya, reina de Flandes), van enllaçar llurs dinasties tot fent casar els fills respectius: Joana d'Aragó, dita la boja, amb Felip d'Habsburg, dit el bell, i Joan d'Aragó amb Margarida d'Habsburg. Com és prou conegut, del primer matrimoni van néixer Carles i Ferran d'Habsburg, emperadors del Sacre Imperi Romano Germànic. Carles, pels seus drets com a fill de Joana i net del rei Ferran el Catòlic, havia esdevingut també rei de Catalunya, Aragó i València.
 
L'emperador alemany Maximilià, seguint la norma de les cases reials, va tenir un fill natural. Nascut el 1504 a Gant (actual Bèlgica), Georg / Jordi va ser educat a Flandes sota la tutela de Margarida, al costat de Carles i Ferran, futurs emperadors.
 
El 1525, Jordi d'Habsburg va ser nomenat bisbe de Brixen (avui Itàlia), i entre 1539 i 1544, per nomenament papal a petició del seu nebot Carles, va ostentar el càrrec d'arquebisbe a la ciutat de València. Des d'aquestes posicions, Jordi d'Habsburg va ser un fidel aliat de Carles, el rei català i emperador alemany, en una època especialment marcada pels conflictes religiosos, tant per l'eclosió del protestantisme com per l'amenaça de l'Islam.
 
Amb la dimissió del príncep-bisbe de Lieja, Corneli de Berghes, el rei català i emperador alemany va destinar el seu oncle, Jordi d'Habsburg, arquebisbe de València, com a successor d'aquell als Països Baixos. Així, Jordi va desenvolupar el càrrec de príncep-bisbe de Lieja entre 1544 i l'any de la seva mort, 1557.
 
Vet aquí doncs un altre exemple de les relacions profundes que uneixen històricament Flandes i Catalunya.
 
Tal com hem fet en articles anteriors, us mostrem altres escuts de ciutats flamenques que avui ostenten les barres catalanes o derivacions de les mateixes. Atesa la condició de príncep-bisbe de Lieja de Jordi d'Habsburg, hem triat escuts de ciutats de l'actual província belga de Lieja.
 
 
8 de novembre de 2010
 
 
 
 

Remicourt

Berloz

Ferrières

Eupen

Huy (Hoei)

Luik

Ans

Província de Lieja

Villers-le-Bouillet

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici