Memòria històrica > Heràldica catalana a Espanya i el món

Joan Cavaller. Catalunya i Flandes, una relació històrica (6) Jordi d'Àustria,arquebisbe de València

En articles anteriors hem examinat les profundes relacions que des de l'Edat MItjana sempre van lligar la història de catalans i flamencs. En la culminació d'aquestes relacions, el rei de Catalunya, Aragó i València, Ferran el Catòlic, i l'emperador d'Alemanya i arxiduc d'Àustria, Maximilià (casat amb Maria de Borgonya, reina de Flandes), van enllaçar llurs dinasties tot fent casar els fills respectius: Joana d'Aragó, dita la boja, amb Felip d'Habsburg, dit el bell, i Joan d'Aragó amb Margarida d'Habsburg. Com és prou conegut, del primer matrimoni van néixer Carles i Ferran d'Habsburg, emperadors del Sacre Imperi Romano Germànic. Carles, pels seus drets com a fill de Joana i net del rei Ferran el Catòlic, havia esdevingut també rei de Catalunya, Aragó i València.

L'emperador alemany Maximilià, seguint la norma de les cases reials, va tenir un fill natural. Nascut el 1504 a Gant (actual Bèlgica), Georg / Jordi va ser educat a Flandes sota la tutela de Margarida, al costat de Carles i Ferran, futurs emperadors.

El 1525, Jordi d'Habsburg va ser nomenat bisbe de Brixen (avui Itàlia), i entre 1539 i 1544, per nomenament papal a petició del seu nebot Carles, va ostentar el càrrec d'arquebisbe a la ciutat de València. Des d'aquestes posicions, Jordi d'Habsburg va ser un fidel aliat de Carles, el rei català i emperador alemany, en una època especialment marcada pels conflictes religiosos, tant per l'eclosió del protestantisme com per l'amenaça de l'Islam.

Amb la dimissió del príncep-bisbe de Lieja, Corneli de Berghes, el rei català i emperador alemany va destinar el seu oncle, Jordi d'Habsburg, arquebisbe de València, com a successor d'aquell als Països Baixos. Així, Jordi va desenvolupar el càrrec de príncep-bisbe de Lieja entre 1544 i l'any de la seva mort, 1557.

Vet aquí doncs un altre exemple de les relacions profundes que uneixen històricament Flandes i Catalunya.

Tal com hem fet en articles anteriors, us mostrem altres escuts de ciutats flamenques que avui ostenten les barres catalanes o derivacions de les mateixes. Atesa la condició de príncep-bisbe de Lieja de Jordi d'Habsburg, hem triat escuts de ciutats de l'actual província belga de Lieja.

Articles anteriors:

Catalunya i Flandes. Una relació històrica (1)

Catalunya i Flandes. Una relació històrica (2)

Catalunya i Flandes. Una relació històrica (3)

Catalunya i Flandes. Una relació històrica (4)

Catalunya i Flandes. Una relació històrica (5)

Joan Cavaller

8 de novembre de 2010

Remicourt

Berloz

Ferrières

Eupen

Huy (Hoei)

Luik

Ans

Província de Lieja

Villers-le-Bouillet

Política de cookies

Una cookie es un fichero que se descarga en el ordenador o dispositivo del usuario al acceder a determinadas páginas web para almacenar y recuperar información sobre la navegación que se efectúa desde dicho equipo. A continuación le ofrecemos más información sobre las cookies que podemos utilizar en este sitio web:

   • Cookie de carácter técnico: destinada únicamente a permitir al usuario navegar por la página web.
   • Cookie estrictamente necesaria para la prestación de un servicio solicitado por el usuario: por ejemplo, aquella que es necesaria instalar para efectuar un pago, iniciar sesión o acceder a una zona privada de la web.
   • Cookies analíticas: para el seguimiento y análisis estadístico del comportamiento del conjunto de los usuarios.
   • Cookies de marketing y publicidad: permiten anuncios y banners personalizados, también la recopilación de estadísticas sobre los mismos.
   • Cookies de redes sociales y otros plugins: permiten compartir contenido del sitio a través de sitios web de redes sociales de terceros.

El usuario podrá elegir qué cookies quiere que funcionen en este sitio web o desactivarlas mediante la configuración de su navegador.

Más información