147: 1937-1938. Geopolítica imperialista i realitat catalana

Segons el francès d’origen català Marc Bernard, la geopolítica oficial del III Reich estava molt interessada en la Mediterrània occidental, i en el paper que hi jugava dins d’ella la Katalonische Frage.

Bernard sintetitza: la ‘diagonal insular’ mediterrània (Balears-Cerdenya-Sicília) és la base de la llarga durada (6 segles) de l’Imperi Romà, i de «l’expansió marítima de Catalunya-Aragó durant l’Edat Mitjana, mantinguda després pels sobirans espanyols de la Casa d’Àustria» (5 segles). És «la concepció política començada per Pere el Cerimoniòs i que continua fins a la Pau d’Utrecht de 1713».

A partir d’aquí, entren en acció Anglaterra (que controla Menorca des de 1708) i França (que ja ha conquerit el Rosselló el 1659). Fins als anys 1930, la Mediterrània Occidental és controlada per Anglaterra (Gibraltar-Malta) i per França (Còrsega-Argèlia-Tunis). El III Reich, però, empeny l’Itàlia de Mussolini a refer les bases de l’Imperi Romà, pressionant, durant la guerra civil espanyola, sobre Mallorca (d’on sortiran els avions que bombardejaran el litoral mediterrani). Segons l’original plantejament de Bernard, «els serveis que Catalunya ha fet a Europa són considerables».

Resumint molt: 1) «l’escut d’Europa …davant els conqueridors àrab-berbers ... i l’anarquia postcarolíngia», 2)  «la descoberta de les matemàtiques i la filosofia oriental», 3) les lleis del comerç marítim, 4) «la Generalitat... fenomen de govern democràtic únic a l’Europa de l’Edat Mitjana», 5) «l’ideal de llibertat als aixecaments dels segles XVI i XVII, mentre tot Europa és sotmesa a les monarquies absolutes», 6) «l’ideal de llibertat dels republicans i liberals catalans del segle XIX».

Francesc Roca

Per saber-ne més: Marc Bernard. La conquête de la Mediterranée. París, Gallimard, 1939.