Alma Reza (Emblecat). Devoció Immaculista a Barcelona

Us oferim un nou article del grup Emblecat amb qui la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya ha signat un acord per difondre les seves investigacions:

Alma Reza

Devoció Immaculista a Barcelona. Una imatge triomfal de la Monarquia Hispànica

El setge a la ciutat de Barcelona sota la direcció de Joan d'Àustria marca un moment decisiu per a la cultura catalana, 1652 és un any tràgic. La falta de paga a les tropes, les constants repressions, la gana, la pesta, la capitulació de Catalunya sota l’oferta de perdó i oblit, amb la presumpta subsistència de Constitucions i privilegis, no serà més que el principi d’una profunda pertorbació econòmica, social i política, però sobretot una gradual pèrdua de la seva llibertat, de la seva identitat.



Les claus de la ciutat havien estat lliurades a la Senyora de la Concepció el 17 de juliol de 1651[1] amb motiu del contagi que va patir Barcelona i en el qual van morir aproximadament 8 mil persones.  No era novetat la devoció mostrada per la ciutat de Barcelona ja que les festes en honor a la Immaculada Concepció s’havien celebrat des del segle XIV en tot el Regne d'Aragó, per tal de manifestar-se a favor de la defensa del Misteri Immaculista, defensa heretada posteriorment al regne dels Austrias. Els reis mitjançant un pregó públic difonien la seva festa, en l'esmentat pregó s’avisava que es consideraria enemic a tot aquell que opinés el contrari a la defensa de la Immaculada Concepció de Maria[2].



En aquest context la festa com a mostra i manifestació de la devoció d’un poble cap a una imatge religiosa ens permet apropar-nos a  la valoració i comprensió de la cultura barroca catalana durant el segle XVII. La festa barroca es torna un espai - encara que efímer - en el que les manifestacions de l’art es congreguen; la poesia, la pintura, l’escultura, els carrers adornats i il·luminades, les processons, els concursos, tot en conjunt transforma per un moment la ciutat, oblidant, fins i tot els moments de crisi.



A començaments del segle XVII Catalunya continua sent gran defensora d’aquesta devoció mariana; el Consell de Cent delibera el 1618 dur a terme festes, comprometent-se també la Universitat de Barcelona mitjançant jurament a què en tots els seus actes, sermons o qualsevol altra acció pública defensaria l’opinió pietosa de la seva Immaculada Concepció. Barcelona per llei, per constitució, per vot i jurament es va obligar a defensar la Puríssima Concepció de Maria.[3]

Igual que a totes les províncies del regne, a Barcelona també se li ordena la celebració oficial de les festes immaculistas. A uns quants anys d'haver posat setge a Barcelona, d'haver passat la pesta, la ciutat es trobaria en condicions lamentables, i per això la transformació requerida per a la celebració de les festes, l'ornament, el renou i l'efímera alegria significarien vots a favor de la Monarquia hispànica.

És un fet que les advocacions religioses s'han difós a través de la imatge, és a dir, del gravat, la pintura o l'estampa, aquesta última ha estat possiblement la més difosa entre el gran públic, que per un mòdic preu podia tenir a les seves mans el favor diví. L'apogeu que van aconseguir aquestes imatges planteja també l'ús del poder que Església i Corona exercien sobre els fidels, poder del qual programa propagandístic anirà lligat a la devoció religiosa. D'una banda quedarà reafirmat el tema Immaculista i aquest al seu torn serà el fil conductor d'un segon discurs, el del poder Real. La Monarquia hispana serà present en el vers i la imatge com a suport principal de la devoció mariana, donant major realçament al seu poder omnipresent.

La Barcelona del Barroc es converteix en subsidiària de Castella[4] i en aquest context les construccions efímeres, decorats, poesies, luminarias, tot això realitzat amb gran luxe per a les festes eren la prova contundent del servei que prestaven a la ideologia del poder. En les descripcions de festes observem doncs, aquest afany moralitzant, alliçonador i didàctic, que embolica els fidels en una atmosfera espiritual i protectora, un afany d'aconseguir la confiança dels devots.

Al marge de l'Immaculada i el Rei, els artistes locals, sens dubte, eren els altres protagonistes, els que tenien l'oportunitat de lluir públicament els seus talents, destreses i coneixements. Els llibres d'emblemàtica en els quals es dictaven o servien de base simbòlica per a la realització dels programes iconogràfics i literaris, serien els llibres de capçalera que servien als artistes per a la realització de les seves obres.

L'intent d'establir la protecció mariana sobre els regnes hispans és també una garantia per Felip IV, que desitja tant sí com no la seguretat d'una unificació religiosa i política, sobre un regne que entreveu o fins i tot que ja sofreix la seva pròpia crisi.

Alma Reza

Bibliografía

Rúbriques de Bruniquer. Ceremonial dels Magnifichs Caonsellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona. Vol. III. Impremta D´Henrich y Compania,, 1914. p. 172.

stratton, Suzanne, op. cit. p. 9. Según esta autora desde 1281 ya se celebraban solemnidades en honor a la Inmaculada Concepción en la Catedral de Barcelona, y un siglo después toda la diócesis debía conmemorarla por mandato del Obispo a instancias del Municipio.

duran, Eulalia, “Pensament, art i cultura” en Història de Barcelona. Barcelona, Enciclopedia Catalana.Vol. 4, pág. 330.

sebastian, Santiago, Emblemática e Historia del Arte. Cátedra, 1995. pág. 138