90: Francesc Romà i Rossell (c.1729-1784), virrei de Mèxic

Alguns dels intel·lectuals catalans més fins analíticament del Segle de les Llums van arribar a dissenyar un model de societat que ells en dirien «feliç», que incorporava i reinterpretava elements més antics.

Un d’ells és Francesc Romà i Rossell, que, després d’ésser l’economista dels gremis de Barcelona i un alt càrrec de l’Administració a Valladolid, es traslladaria a Mèxic, on seria president de l’Audiència i Virrei. Segons Romà i Rossell, una societat feliç és una societat molt poblada, però per gent que treballa (cal disminuir, diu, els treballadors improductius: nobles, criats, lacais, procuradors, advocats, etc.) i que produeix tot el necessari per a la seva subsistència. Segons Romà, a curt termini, l’augment de la producció pot obtenir-se per la difusió del que aleshores (i ara) se’n deia «luxo», o «luxe».

El luxe significava la extensió de noves necessitats i un creixement de la demanda.

Els preus no es dispararien si l’entrada d’or d’Amèrica quedava compensada per l’augment de les transaccions. A llarg terme, però, calien altres mesures : 1. La difusió i l’extensió del model agrari dit d’emfiteusi: “el producte del treball de la terra era de la família que la treballava, el propietari rebia només una quantitat fixa”; 2. La reducció del minifundisme fent hereus únics; 3. La generalització dels gremis flexibles de petits productors independents; 4. El lliure comerç amb Amèrica; 5. La prohibició de l’entrada de certes manufactures estrangeres, i 6. La protecció a les famílies: beneficis per als casats amb fills, dot per a les noies pobres i feina per a les «dones perdudes».

Francesc Roca