89: 1500: Lucrècia Borja, governadora del Vaticà

Quan el noble i eclesiàstic Roderic de Borja, esdevingut papa de l’Església Catòlica amb el nom de Alexandre VI, va absentar-se, per poc temps, de  Roma, l’any 1500, la seva filla Lucrècia Borja (Subiaco, 1480-Ferrara, 1519), que tenia tot just 20 anys, fou encarregada de governar l’estat del Vaticà. Per primera vegada, una dona –d’origen valencià/català-ocupava, temporalment, el lloc de màxim comandament dels afers de l’Església. Lucrècia pertanyia a la família (noble) dels Borja, amb epicentre a la ciutat de Xàtiva, que havia aconseguit arrabassar el papat a les famílies (genoveses, pisanes, franceses) que l’havien convertit en cosa seva. Lucrècia havia rebut una educació força completa i exquisida. Sabia, per exemple, a més del català, que era la llengua (parlada i escrita) dels Borja a Itàlia, i al Vaticà, l’italià, que era la llengua del seu nou país, el llatí, la llengua de l’Església, el grec, la llengua de l’Imperi d’Orient, el castellà, la llengua de l’Imperi Hispànic, que havia incorporat els territoris mediterranis de la Corona de Catalunya-Aragó. Podia dirigir bé, i així fou, l’Església del Renaixement, la de la transició a la modernitat. Ara bé: els seus enemics polítics l’atacaren pel fet d’ésser catalana, és a dir, de no ésser ni francesa ni italiana. “Catalans –va escriure Almela i Vives- era el nom en què es designava (a Itàlia) no únicament al naturals de Catalunya, sinó, ben entès, als valencians, o fins i tot, a tots els espanyols”. Lucrècia, amb la seva cultura, i els seus 3 matrimonis, dirigí, des de 1505 el Ducat de Ferrara. Els dramaturgs i compositors d’operes francesos i italians del XIX la llançaren a una fama equívoca. Però, el seu talent fou excepcional.

Francesc Roca

5/10/10

Per a saber-ne més: F. Almela i Vives : Lucrecia Borja. B, Joventut, 2002.