GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR

144: 1283. El rei, constitucional


En una sessió del Parlament de Catalunya de 1.283, quan el rei Pere el Gran, que havia incorporat el regne de Sicília a la Confederació de Catalunya-Aragó i havia establert una base comercial a Tunis, i que, per aquestes raons, havia estat excomunicat pel Papa de Roma (que era al costat d’una França que volia fer seva Sicília) s’arribà a un acord transcendental: les lleis, en el futur, haurien de ser aprovades conjuntament pel Parlament i el rei.

En el futur, el rei, per a ser-ho, hauria de jurar abans el conjunt de les Constitucions de Catalunya. El rei haurà de ser un rei constitucional. Segons Lluís Nicolau d’Olwer, hel·lenista, historiador i polític, «això era l’any 1283: el fet no tenia precedent a Europa». Des dels pactes entre eclesiàstics, nobles i comtes en les Assemblees de Pau i Treva inaugurades el 1.027, aquest era el camí. Però la difícil situació de Pere el Gran va dur a la raonable necessitat de unir forces.

El Parlament podia -i volia- finançar la política mediterrània de la Corona, però, al mateix temps, volia -i podia- que la Corona no estigués per sobre del Parlament. Així, al 1289, establí que una ordre del rei «que contenga cosa contra privilegi general o especial, ne contra costumes generals o especials d’algun lloc, no sia rebuda» (= acceptada). La teoria política del pactisme aniria obrint-se camí. Al segle XVII, Joan Pau Xammar escriu (en llatí) textos teòrics sobre el «contractuum inter Regem et populum». I Acaci de Ripoll explica que «leges paccionatas vivimus in Catalonia». Fins al 1714.

Francesc Roca


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici