143: Foneria de canons i estats moderns

Catalunya ha optat, des de 1469, per la construcció d’un gran imperi confederal hispànic, basat en el model de la conferació de la Corona catalano-aragonesa. En 1516-19, aquest imperi s’amplia extraordinàriament, car Carles I, rei de Catalunya-Aragó, rei de Castella i arxiduc d’Àustria, esdevé, per elecció, emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic. És Carles I qui ordena la creació d’una foneria reial de canons a Barcelona, on ja existia una llarga tradició metal·lúrgica, heretada de les fargues pirinenques. La idea de Carles I és impedir l’expansió del regne de França (que ha optat per un altre model de creació d’Estat modern: el model hipercentralitzat, on es van conquerint, a canonades, nous territoris que perden totes les seves institucions polítiques). Catalunya, i els altres Estats de la corona catalano-argonesa, estan integrats dins els dos imperis de Carles I (l’hispànic i el germànic), però té just al costat, al nord, l’imperi francès, també en construcció i amb afanys d’expansió geogràfica. Serà, doncs, escenari bèl·lic durant dos segles. Tal com succeeix a la Europa que transita dels regnes medievals als Estats moderns.

Font: 20 Minutos

A la fotografia: Antiga foneria de canons a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona. Edifici original de 1777, reformat el 1858 per Josep Oriol Mestres i Esplugas, per convertir-lo en la seu del Banc de Barcelona, de Manel Girona. El banc va tancar l'any 1920. Font: Wikipedia