Icíar Bollaín. También la lluvia

-En la pel·lícula reflexiona sobre la conquista d'Amèrica, però des d'una perspectiva poc habitual.

-Sí, hem volgut fer èmfasi no en el primer i heroic viatge de Colom sinó en els que va fer després, en què va posar en marxa l'esclavitud i la recol·lecció dels seus recursos. Però, sobretot, hi ha una intenció de parlar de la resistència, tant de la de Fra Antonio Montesinos i Bartolomé de las Casas com de la dels indígenes. Tu imagina't que absurd devia ser per a ells que Colom els digués: «Tot això ara és meu, del meu rei i del meu Déu».

-I posa en paral·lel l'actitud dels espanyols de fa 500 anys amb la de les empreses nord-americanes de fa 10 anys, durant la guerra de l'aigua boliviana.

-Sí, van voler fer pagar al poble per recollir l'aigua de pluja. Es tracta de recordar que maltractem les primeres matèries, no en paguem el valor que tenen i robem als països que en disposen. Ens continuem comportant com conquistadors.

-El film passa en un rodatge, i en certa manera sembla que desmitifica els cineastes. ¿Era la seva intenció?

-Els personatges de la pel·lícula estan sords. Al seu voltant hi està havent una revolució i a ells només els interessa la seva pel·lícula. De vegades els cineastes ens oblidem que una pel·lícula només és això, una pel·lícula, i que hi ha coses més importants. Però crec que, per altra banda, También la lluvia és un homenatge al gran esforç col·lectiu que implica explicar històries importants.