Un jutge argentí sol·licita a l'executiu espanyol informió sobre la investigació de crims de Franco

Un tribunal argentí demana a Espanya que informi si la justícia espanyola investiga els crims del franquisme

 

 

Pretén decidir si s'admet a tràmit una querella presentada per dues víctimes republicanes de la dictadura

 

Albert Ollés & Abel Gilbert

EL PERIÓDICO 05.09.2010

 

Espanya és un país democràtic, un Estat de dret reconegut, i en el cas que hi hagi lloc per a un judici del seu passat, s'encarregarà de fer-ho sense intermediaris. Aquesta va ser l'actitud del Govern quan la justícia argentina es va proposar, a l'abril, investigar els crims del franquisme. I és de suposar que l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero mantindrà la mateixa actitud després que divendres la justícia argentina reobrís la investigació sobre els crims atribuïts a la dictadura i declarés nul l'arxivament de la causa que, al maig, va dictar la jutge federal de Buenos Aires María Servini.

 

Una interlocutòria de la sala segona de la Cambra Criminal i Correccional federal argentina, firmada pel magistrat Horacio Holando, sol·licita a Espanya que informi de si està investigant els crims que van tenir lloc entre l'inici de la guerra civil, el 1936, i les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura, el 1977, i que poden atribuir-se al règim franquista.

El requeriment obliga l'Executiu a pronunciar-s'hi i, tal com va succeir fa uns mesos, fonts governamentals van apuntar ahir com a opció més factible la d'apel·lar al principi jurídic internacional de subsidiarietat. Aquest principi sosté que una qüestió com la que es discuteix ha de ser resolta per l'autoritat més pròxima a l'objecte del problema excepte quan en aquest país no es puguin garantir els mínims requisits exigibles. Les mateixes fonts consideren evident que Espanya compta amb un sòlid Estat de Dret, reconegut a tot el món, cosa que la blinda davant d'ingerències externes.

Com era d'esperar, la decisió de la Cambra Federal argentina que va anul·lar l'ordre de la jutge María Servini d'arxivar la denúncia de familiars de víctimes del franquisme va ser saludada a Buenos Aires per organismes defensors dels drets humans i especialistes.

ELS ANTECEDENTS / Pablo Parenti, professor de Dret Penal Internacional, va considerar que la decisió del tribunal d'apel·lacions és correcte perquè «exigeix analitzar fefaentment» si es produeixen els pressupostos per exercir la jurisdicció universal en el cas dels delictes del règim franquista. Respecte a aquest tema, va afegir: «No hi ha res que indiqui que Espanya estigui investigant aquests fets; al contrari, hi ha un procés per fer fora el jutge Garzón, suspès per pretendre en el seu moment investigar-los».

El 14 d'abril, l'Associació de Recuperació de la Memòria Històrica d'Espanya, amb familiars de víctimes de dirigents assassinats i dirigents locals, va presentar a Buenos Aires les primeres denúncies. El fiscal Federico Delgado va recomanar a la jutge Servini desestimar-les al·legant que a Espanya hi havia algunes causes en curs. Els querellants van apel·lar.

Els jutges Horacio Cattani i Martín Irurzun van considerar llavors que un jutge pot investigar el delicte encara que el fiscal no impulsi la instrucció del cas. Al seu torn van qüestionar els fonaments de la negativa de Delgado -es basaven en informació obtinguda a internet- i el fet que Servini els fes seus malgrat que aquesta postura no tenia «prou base».

La cambra va ordenar a Servini preguntar a les autoritats espanyoles «si s'està investigant l'existència d'un pla sistemàtic generalitzat i deliberat de terroritzar els espanyols partidaris de la forma representativa de govern, a través de la seva eliminació física, portat a terme entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977».

L'advocat Carlos Slepoy, un dels impulsors d'aquesta querella, va destacar la importància del període assenyalat pel tribunal. Va recordar que Garzón va fixar el 1952 com a límit per poder investigar desaparicions forçades de persones i de segrestos de nens. «Nosaltres plantegem que els delictes de lesa humanitat es van prolongar durant tota la dictadura».