GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Un jutge argentí sol·licita a l

Un jutge argentí sol·licita a l'executiu espanyol informió sobre la investigació de crims de Franco


Un tribunal argentí demana a Espanya que informi si la justícia espanyola investiga els crims del franquisme

 

 

Pretén decidir si s'admet a tràmit una querella presentada per dues víctimes republicanes de la dictadura

 
 

La Sala Segona de la Cambra Criminal i Correccional Federal argentina ha acordat sol·licitar al Govern d'Espanya que informi sobre si s'estan investigant al nostre país els crims del franquisme.  D'aquesta manera, la sala declara nul·la per falta de motivació la sentència dictada el mes de maig passat per la jutge federal de Buenos Aires María Servini de Cubría per la qual no s'admetia a tràmit la querella presentada per dues víctimes republicanes. 

En la resolució, la Cambra Criminal i Correccional Federal atén la mesura dels querellants i demana que "es lliuri exhort per via diplomàtica", a fi que el Govern espanyol informi si efectivament s'està investigant "l'existència d'un pla sistemàtic, generalitzat i deliberat de terroritzar els espanyols i estrangers partidaris de la forma representativa de govern, a través de la seva eliminació física, portat a terme en el període comprès entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977". 

En l'acte firmat per Horacio Holando s'assenyala que la decisió de la jutge federal María Servini de Cubría d'arxivar la querella "no constitueix un acte jurisdiccional vàlid que doni resposta, segons els paràmetres delineats, a la pretensió del querellant que ha acudit a la justícia argentina perseguint penalment els que considera responsables de les conductes delictives que ell entén que l'han damnificat". 

 

Una hipòtesi fiscal "falsa"

En la mateixa línia, l'acte també destaca el "greuge de la querella" pel que fa al fet que va trobar que "el fiscal va basar la seva opinió en una hipòtesi falsa i sense constància legal acumulada a l'expedient que li permeti afirmar que l'objecte d'aquesta causa és idèntic al que va originar la investigació penal a Espanya i que aquesta investigació s'estigui portant a terme".  

Recorda igualment que el dret a la tutela judicial efectiva "implica que la raó principal per la qual l'Estat ha de perseguir el delicte és la necessitat de donar compliment a la seva obligació de garantir el dret a la justícia de les víctimes, entenent la persecució penal com un corol·lari necessari del dret de tot individu a obtenir una investigació judicial a càrrec d'un tribunal competent, imparcial i independent en què s'estableixi l'existència o no de la violació al seu dret, s'identifiqui els responsables i se'ls imposin les sancions pertinents".     

La querella va ser presentada el 14 d'abril per familiars de desapareguts espanyols i està recolzada per l'Associació de la Memòria Històrica, les Abuelas de Plaza de Mayo, la Lliga Argentina pels Drets de l'Home, el Centre d'Estudis Legals i Socials (CELS), l'Associació d'Exdetinguts-desapareguts, la Federació d'Associacions Gallegues de la República Argentina, entre altres associacions cíviques.

 

 

Albert Ollés & Abel Gilbert
 
Espanya és un país democràtic, un Estat de dret reconegut, i en el cas que hi hagi lloc per a un judici del seu passat, s'encarregarà de fer-ho sense intermediaris. Aquesta va ser l'actitud del Govern quan la justícia argentina es va proposar, a l'abril, investigar els crims del franquisme. I és de suposar que l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero mantindrà la mateixa actitud després que divendres la justícia argentina reobrís la investigació sobre els crims atribuïts a la dictadura i declarés nul l'arxivament de la causa que, al maig, va dictar la jutge federal de Buenos Aires María Servini.
 
Una interlocutòria de la sala segona de la Cambra Criminal i Correccional federal argentina, firmada pel magistrat Horacio Holando, sol·licita a Espanya que informi de si està investigant els crims que van tenir lloc entre l'inici de la guerra civil, el 1936, i les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura, el 1977, i que poden atribuir-se al règim franquista.

El requeriment obliga l'Executiu a pronunciar-s'hi i, tal com va succeir fa uns mesos, fonts governamentals van apuntar ahir com a opció més factible la d'apel·lar al principi jurídic internacional de subsidiarietat. Aquest principi sosté que una qüestió com la que es discuteix ha de ser resolta per l'autoritat més pròxima a l'objecte del problema excepte quan en aquest país no es puguin garantir els mínims requisits exigibles. Les mateixes fonts consideren evident que Espanya compta amb un sòlid Estat de Dret, reconegut a tot el món, cosa que la blinda davant d'ingerències externes.

Com era d'esperar, la decisió de la Cambra Federal argentina que va anul·lar l'ordre de la jutge María Servini d'arxivar la denúncia de familiars de víctimes del franquisme va ser saludada a Buenos Aires per organismes defensors dels drets humans i especialistes.

ELS ANTECEDENTS / Pablo Parenti, professor de Dret Penal Internacional, va considerar que la decisió del tribunal d'apel·lacions és correcte perquè «exigeix analitzar fefaentment» si es produeixen els pressupostos per exercir la jurisdicció universal en el cas dels delictes del règim franquista. Respecte a aquest tema, va afegir: «No hi ha res que indiqui que Espanya estigui investigant aquests fets; al contrari, hi ha un procés per fer fora el jutge Garzón, suspès per pretendre en el seu moment investigar-los».

El 14 d'abril, l'Associació de Recuperació de la Memòria Històrica d'Espanya, amb familiars de víctimes de dirigents assassinats i dirigents locals, va presentar a Buenos Aires les primeres denúncies. El fiscal Federico Delgado va recomanar a la jutge Servini desestimar-les al·legant que a Espanya hi havia algunes causes en curs. Els querellants van apel·lar.

Els jutges Horacio Cattani i Martín Irurzun van considerar llavors que un jutge pot investigar el delicte encara que el fiscal no impulsi la instrucció del cas. Al seu torn van qüestionar els fonaments de la negativa de Delgado -es basaven en informació obtinguda a internet- i el fet que Servini els fes seus malgrat que aquesta postura no tenia «prou base».

La cambra va ordenar a Servini preguntar a les autoritats espanyoles «si s'està investigant l'existència d'un pla sistemàtic generalitzat i deliberat de terroritzar els espanyols partidaris de la forma representativa de govern, a través de la seva eliminació física, portat a terme entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977».

L'advocat Carlos Slepoy, un dels impulsors d'aquesta querella, va destacar la importància del període assenyalat pel tribunal. Va recordar que Garzón va fixar el 1952 com a límit per poder investigar desaparicions forçades de persones i de segrestos de nens. «Nosaltres plantegem que els delictes de lesa humanitat es van prolongar durant tota la dictadura».

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici