GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR

140: La primera Constitució de l’Europa Moderna (1060)


El comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis van promulgar, vers 1.060, un text constitucional per al Comtat de Barcelona (que després s’aplicaria a tot Catalunya) que tenia com a objectiu estructurar la vida política de la societat catalana.
 
Fou, segons Lluís Nicolau d’Olwer, historiador i polític (ministre del govern de Madrid, per exemple, i governador del Banc d’Espanya), «la primera Constitució política de l’Europa moderna». Així, segueix Nicolau d’Olwer, «hi trobem al costat de l’element feudal, sotmès a la seva pròpia jerarquia, les terres i els homes que no són de cap senyor. Hi trobem la garantia de la seguretat personal, de la propietat i del treball.

La llibertat de circulació i de comerç, la protecció al foraster, a l’home d’altra religió. La mobilització general en cas d’ésser envaït el territori». Curiosament, «la clau de volta d’aquest edifici polític (és) el poder públic al qual son atribuïts els camins i les carreteres, per a garantir-ne l’ús públic, i el cim de les muntanyes, per a bastir-ne les defenses».

Aquesta Constitució (que ocupa una part important del recull legislatiu conegut inicialment com a Usatges de Barcelona, i més tard, com a Constitucions de Catalunya) promulgada per un comte de Barcelona, enllaça amb les idees centrals sorgides de les Assemblees de Pau i Treva, iniciades per l’abat del monestir de Ripoll i bisbe de Vic, Oliva. La Constitució catalana, millor: les Constitucions de Catalunya, car amb el pas dels segles s’amplien i es modifiquen, van orientar la vida catalana entre 1.060 i 1.713.

 

Francesc Roca
13 de desembre de 2006

Font: 20 minutos



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici