GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
138:  1687, Caputxins a l’Orinoco

138: 1687, Caputxins a l’Orinoco


La descoberta europea d'Amèrica de finals del segle XV fou seguida, per part de les corones espanyola i portuguesa, de dos processos ben diversos. Als dos estats organitzats (l'azteca a Mèxic, l'inca als Andes), que tenien un cert nivell tècnic, una organització socioeconòmica relativament eficient, l'opció fou la ràpida conquesta militar, i la substitució d'un grup dirigent per un altre grup, que seguiria fent funcionar l'estat, canviant, aixó sí, la simbologia politicoreligiosa. Però, a gran part dels territoris americans (deserts, savanes, selves, aiguamolls), les societats es basaven en una economia recol.lectora, sense cap formade propietat, doncs, on la caça i la pesca eren més importants que l'agricultura. Eren -llegim- "territoris tan poc temptadors que ni inques, ni azteques, ni castellans no se'ls disputaren gaire". D'altra banda, els seus habitants morien fàcilment amb els contagis de malalties dutes d'Europa (com ara els refredats, els xarampions o la verola). L'única solució era la colonització, l'establiment, a la frontera, de "vaquers", en totes les variants, o, la formació de missions de caputxins, o de jesuïtes. Els caputxins catalans foren encarregats per la Corona espanyola de constituir assentaments humans sedentaris (per a reduir el nomadisme) i d'iniciar la població al conreu de la terra, a la regió de l'Orinoco, entre els Andes i l'Amazònia, 40 anys després de la gesta de Joan Orpí i la fundació de Nova Barcelona. Els resultats no foren bons, perquè les missions no eren autònomes, els indis eren obligats a treballar fora de les missions, a pagar impostos al fisc i del mes al bisbat, i, a més, es contagiaven i emmalaltien greument de forma molt fàcil.

Francesc Roca

 

Per saber-ne més: Núria Sales: Els caputxins catalans del Caroní. Barcelona, Rafael Dalmau, 1967



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici