81. José Rizal. 1889: per la independència de Filipines

José Rizal, l’heroi de la independència de les Illes Filipines, el «Crist tagal», va viure a Barcelona el 1882.Una placa a la façana de l’hotel Fonda Espanya del carrer de Sant Pau del barri del Raval ho recorda. «A Barcelona va tenir problemes greus de caràcter econòmic. Només l’ajut dels jesuïtes (que començà ja a l’Ateneo de Manila), on tingué ocasió de conèixer alguns dels jesuïtes catalans, entre ells el pare Josep Vilaclara, professor de filosofia i de ciències, el pare Faura, l’eminent meteoròleg, el pare Pastells, el gran historiador, i alguns estudiants filipins, li permeteren mantenir el cap damunt l’aigua».

Al 1889, set anys més tard, el grup de filipins a Barcelona començà a publicar en aquesta ciutat una revista política quinzenal: La Vanguardia. Seria el primer òrgan periodístic de debat de que disposarien, a qualsevol lloc del món, els independentistes filipins. Rizal, que, d’altra banda, tenia una clara vocació literària, hi col·laboraria força a la revista independentista filipina catalana. A Madrid, per on passà després de la seva estada a Barcelona, Rizal conegué a Francesc Pi i Margall, l’expresident de la I República espanyola (1873), que s’havia manifestat partidari de l’autonomia, i de la independència si calia, de l’arxipèlag filipí (i de Cuba i Puerto Rico).

De retorn a Manila, les seves activitats polítiques toparen, de front, amb el capità general i general de les Illes Filipines (entre 1891 i 1893), el tinent general Eulogi Despujol i Dusay, que el confinà a Dapitan, Mindanao. Al 1896, però, Rizal fou detingut (justament a Barcelona), condemnat a mort i afusellat (a Manila). L’autonomia de Filipines, el 1916. La independència, el 1946.

Més informació

Francesc Roca