GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Joan Cavaller. Catalunya i Flandes: una relació històrica (3). Malines

Joan Cavaller. Catalunya i Flandes: una relació històrica (3). Malines


La relació entre Catalunya i Flandes va conéixer el moment culminant amb el nomenament de Carles d'Àustria, duc de Borgonya (i en conseqüència duc de Bravant, comte de Flandes, etc.), com a rei de Catalunya el 1519. En època anterior, no obstant, tots dos països ja havien mantingut relacions polítiques, per bé que, a manca de documents, la història es perd en dimensions mítiques. Si examinem les banderes i els escuts de les ciutats flamenques de la província d'Antwerpen, descobrirem de forma sorprenent la presència de simbologia catalana. Les ciutats de Berchem, Duffel, Geel, Mortsel, Retie, Sint-Katelijne-Waver, Mechelen i Niel incorporen el senyal dels comtes de Barcelona en llurs banderes i escuts tot i que, en comptes de les quatre barres, n'hi llueixen només tres. Aquest fet podria portar algú a interpretar que, en realitat, el que tenim al davant no és simbologia catalana sinó d'algun altre indret, però els textos ens permeten descobrir una llegenda que justifica, en efecte, l'origen català dels símbols de les ciutats flamenques que hem citat.

 

Bandera de la ciutat de Berchem Bandera de la ciutat de Duffel
Bandera de la ciutat de Geel Bandera de la ciutat de Mortsel
Bandera de la ciutat de Retie Bandera de la ciutat de Sint-Katelijne-Waver
Bandera de la ciutat de Mechelen
(Malines)
Bandera de la ciutat de Niel

 

La llegenda en qüestió parla de la família Berthout, a la província belga d'Antwerpen. Quan al segle XII, el rei d'Aragó va ser amenaçat pels moros, el rei va sol·licitar ajut arreu d'Europa. El Senyor de Berthout va ser un dels voluntaris. En véncer sobre els moros, el rei d'Aragó va reconèixer l'ajut rebut atorgant terres i el títol de governador, però Berthout els va rebutjar i se'n va tornar a Flandes. Anys més tard, Berthout va tornar a ser present per rebutjar un altre atac dels moros. En aquesta ocasió, el rei d'Aragó va voler agrair el suport rebut concedint la mà de la seva filla, però Berthout també va tornar-se'n a casa sense acceptar l'oferiment. Finalment, després d'un tercer atac dels moros, Berthout va sol·licitar al rei que li permetés fer servir les armes d'Aragó en les seves pròpies armes. El rei va accedir-hi però parcialment: només podria representar tres pals en comptes de quatre per a així commemorar que havia lluitat en les tres decisives batalles. L'escut de la ciutat de Berchem mostra la imatge d'un moro en referència a aquesta llegenda.

 

Escut de Berchem

Escut de Duffel

 Escut de Geel

Escut de Mortsel
Escut de Retie Escut de Sint-Katelijne-Waver

Escut de Mechelen (Malines)

Escut de Niel

 

Les fonts no permeten datar amb exactitud l'antiguitat de la presència de l'escut català en el senyal de la família dels Berthout, però l'Armorial Wijnbergen (escrit entre 1265 i 1270) (folis 1172 i 1173) i, més tard, l'Armorial de Gelre (escrit entre 1370 i 1414) (folis 75v i 76v) incorporen l'escut dels Berthout amb les barres catalanes entre llurs representacions. En conseqüència, podem assegurar que l'adopció del senyal del casal de Barcelona per les ciutats flamenques de la província d'Antwerpen s'havia produït, com a molt tard, el 1270, és a dir, en temps de Jaume I el conqueridor.

Referències: Heraldry on the world, Flags of the world,

Font literària que recull la llegenda:

Title: Armorial des Provinces et des Communes de Belgique
(in English: Armorial of the Provinces and Municipalities of Belgium)
Medium: book
Main author(s): Max Servais
Edition (publisher: place): Crédit Communal de Belgique / Gemeentekrediet van België: Bruxelles / Brussel (Belgium)
Language: French
Edition date: 1955 (1st ed.)
Pages: 1041
Format: 305×240 mm
Remarks: Includes 4 plates and 138 pages of illustrations. 2,500 numbered prints. Published on the occasion of the 95th anniversary of Gemeentekrediet van België / Crédit Communal (1860-1955).

Una segona llegenda, de difícil documentació, situa Gauthier IV Berthout en la conquesta de Mallorca al 1229.

 

Monument a la família Berthout
Autor: Luc Faydherbe
Any: 1650
Situació: St Rombout Cathedral, Mechelen

 

Del conjunt de ciutats belgues que incorporen el senyal dels comtes de Barcelona amb només 3 barres destaca Mechelen (Malines en francès). L'origen històric de la Senyoria de Malines és desconegut, però sabem que al segle X va passar a formar part dels dominis dels Principat de Lieja, tot i que va conservar la independència sota la direcció de la família dels Berthout. Situat entre el Principat de Lieja i el Ducat de Brabant, va patir sempre pressions per ser assimilada per un o altre però la ciutat va aconseguir conservar els seus privilegis. El 1333, Malines va ser venuda al comte Lluís I de Flandes, i, des de llavors, la Senyoria de Malines ha estat lligada als títols del comte de Flandes.

El 1288, el ducat de Brabant es va annexionar el ducat de Limburg i, a partir de 1430, Brabant-Limburg va passar a mans de la casa dels Borgonya, que també era propietària del comtat de Flandes. D'aquesta manera, els ducs de Borgonya van imposar una unitat política sobre els territoris dels Països Baixos.

El 1473, Carles I de Borgonya (Carles el temerari), fill de Felip el Bo, va establir a la ciutat de Malines la Cambra Central de Comptes i el Tribunal Suprem (o Parlament de Malines). Margarida d'Àustria el va abolir el 1477 però Felip el bell (el marit de Joana d'Aragó, filla de Ferran el catòlic) el va reinstaurar el 1504 i va fer de la ciutat la seu de la cort de l'estat de Borgonya. 

Per aquesta raó, Malines serà el lloc de residència dels fills del matrimoni de Felip el bell i Joana d'Aragó a partir del nomenament d'aquesta com a reina de Castella el 1504. La germana de Felip se'n faria responsable de l'educació.

El 1530, després de la mort de Margarida d'Àustria, governadora del Ducat de Borgonya i dels Països Baixos, Carles d'Àustria, fill de Joana d'Aragó, traslladaria la cort a Brussel·les.

El mapa següent potser ajudarà a situar-nos dins el context de l'enrevesada història dels Països Baixos:

Font: adaptat de 1477 Pays-bas bourguignons

 

Després d'haver assistit al conjunt d'aquestes informacions, comença a fer-se evident el paper de Catalunya en la relació política amb Flandes i el conjunt dels territoris dels Països Baixos. Al mateix temps, les pretensions nacionalistes castellanes sobre aquests territoris resulten ridícules i es basen només en la decisió de Felip II de Castella de conservar-hi per la força la seva titularitat. La resta d'informacions fan de Castella un nom sense cap significació en aquest escenari.

En propers articles aprofundirem en més aspectes de la relació de Flandes amb Catalunya.

 

Accés als articles anteriors i posteriors

 

20 de juny de 2010
 
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici