José Luis Peñafuerte. Los caminos de la memoria

Semprún intervé en un film que explora la memòria històrica

La pel·lícula de José Luis Peñafuerte indaga en la guerra, l’exili i les fosses

QUIM CASAS
El Periódico 25.04.2010

La primera seqüència de Los caminos de la memoria, el documental de José Luis Peñafuerte sobre el tema de la memòria històrica a Espanya que s’ha estrenat aquest cap de setmana en sales comercials, ens torna al passat, al començament de la fi del franquisme. És la imatge, tan coneguda, de Carlos Arias Navarro anunciant per televisió la mort del dictador. El que segueix a continuació ja pertany al present.

Un home escolta la ràdio mentre condueix. L’home és Francisco ­Etxeberría Gabilondo. En el programa es comenta que Eduardo Zaplana s’ha manifestat en contra de la llei de la memòria històrica. Etxeberría apaga la ràdio. Després sabem que és un metge forense i que s’encamina cap a les excavacions d’una fossa comuna.

Amb locució de l’actriu Marisa Paredes i intervenció privilegiada de Jorge Semprún, Los caminos de la memoria indaga en la memòria històrica tan complexa d’un país que va patir una guerra civil i 40 anys de dictadura. «La memòria històrica, col·lectiva, de la guerra, les famílies dividides, els morts, la repressió, les presons, la fam i l’estraperlo és terrible», explica Semprún. Fins i tot va més enllà, i assegura que Espanya sempre ha tingut problemes amb la seva memòria històrica. Llavors parla de les guerres de religió, les inquisicions i de l’expulsió de jueus i moriscos. S’ha d’elaborar críticament aquesta memòria.

Aquesta és una de les intencions de José Luis Peñafuerte, autor també del documental sobre la immigració Aguaviva. Nét d’exiliats espanyols a Bèlgica, Peñafuerte evoca la seva pròpia memòria. Natividad Gonzalo, que de nena va veure com els seus pares eren arrestats i afusellats, se’n va anar a Bèlgica i, en una seqüència molt emotiva, explica a uns alumnes espanyols el que per a ella són la guerra, l’exili i la memòria.

ÀMPLIA PANORÀMICA / La pel·lícula ­alterna diversos elements per oferir una panoràmica àmplia: l’excavació en una fossa comuna, els records del fill d’un republicà afusellat que espera trobar en aquella fossa les restes del seu pare, el comentari que un professor fa a uns nens sobre el Guernica, les lectures de cartes escrites per presos polítics abans de la seva execució, la filmació d’un acte commemoratiu de la mort de Franco, la demolició de Carabanchel, símbol de la repressió franquista
–la demolició reafirma que Espanya segueix retenint la memòria dels vencedors– i els fragments del ­documental de Semprún Las dos ­memorias.