72: Josep Maria Benet i Caparà, comandant del Regiment Pirinenc núm.1

Avui mateix, dimarts 16 de març de 2010, com anunciem en la nostra secció de recomanacions, s’entregaran els premis de poesia Josep Maria Benet i de Caparà que volen homenatjar una de les figures que, malgrat haver protagonitzat alguns dels moments més decisius de la història recent del nostre país, és injustament desconeguda.

Josep Maria Benet i  Caparà és un dels millors exemples d’una generació irrepetible d’homes i dones d’aquest país als quals la qualificació de nacionalistes o catalanistes no fa justícia. El seu nom hauria d’estar inscrit amb tots els honors al panteó dels catalans nacionals. Homes i dones que van viure i van servir Catalunya més enllà de partidismes, com ho hauria fet un ciutadà conscient d’un país nacionalment normal, amb la sola pretensió que la seva contribució servís per construir un futur millor per a les generacions venidores.

Militar, impressor i advocat, Josep Maria Benet i de Caparà va néixer a Barcelona l’any 1905, en una família de fortes conviccions nacionals. De ben jove, es va decantar per la carrera militar que va desenvolupar dins l’arma de cavalleria fins que va passar a la reserva amb el grau d'alferes de complement.

Excursionista de raça, va col·laborar amb Batista i Roca en l’organització de l’escoltisme català, amb el convenciment que aquest moviment era fonamental per a la formació d’una joventut catalana conscient i implicada en la reconstrucció nacional de Catalunya. Va ser un dels fundadors de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) i secretari de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

El 19 de juliol del 1936 va ser un dels pocs militars de Barcelona que es va oposar de forma activa i decidida al alzamiento. Reincorporat al servei actiu amb el grau de capità, va rebre l’encàrrec del govern de la Generalitat de crear i militaritzar el Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya, del qual seria comandant en cap. El Regiment Pirinenc núm. 1 va ser, ni més ni menys, la primera unitat militar d'obediència estrictament catalana des del final de la Guerra de Successió de 1714. Primera i, de moment, única. Molts dels membres d’aquest regiment provenien de l’excursionisme i de l’escoltisme català dins del qual Benet havia estat, com hem vist, peça fonamental. Les autoritats republicanes i les milícies lligades a partits i sindicats van veure amb malfiança aquesta unitat que creien embrió d’un futur exèrcit nacional català. Des d’un primer moment, van fer tot el que van poder per anorrear-la, tant pel que fa a la seva estructura militar com respecte dels seus integrants. Un cop dissolt el Regiment dins l’estructura de l’Exèrcit Popular de la República, els seus membres eren enviats a missions gairebé suïcides i sotmesos a mesures disciplinàries extremes.

Juntament amb la seva unitat, Benet va defensar i prendre el control del Palau de la Generalitat durant els Fets de Maig de 1937. Va ser ferit d’extrema gravetat al front d’Aragó, l’any 1938. Va aprofitar la seva convalescència per fer cursets a l’Escola d’Estat Major d’on va sortir amb el grau de capità d’estat major. En acabar la guerra, havia assolit el grau de comandant d'estat major.

Exiliat a França, en tornar, l’any 1946, va patir la presó. I, malgrat tot, durant tot el franquisme, com no podia ser d’altra manera, va continuar compromès, culturalment i políticament amb la lluita per la llibertat de Catalunya. En un temps en què els catalans no podien estudiar ni  la llengua ni la història del seu país, Benet va impartir classes de geografia de Catalunya a la UEC i va ser l’iniciador del projecte cartogràfic del mapa de Catalunya en relleu (amb corbes de nivell), amb Cabeza i Pessarrodona que, malauradament, no va arribar a veure acabat. En el camp polític, va ser un dels fundadors d’Esquerra Democràtica de Catalunya.

Una de les seves aficions de joventut, l’estudi de l’heràldica i la genealogia catalanes, el van fer moure en ambients interessats per l’estudi de la nacionalitat de Colom. Així va ser com, a mitjans dels anys 50, va conèixer l’advocat i genealogista Enrique Mitjana de las Doblas, col·laborador de Luís Ulloa, el gran investigador de la catalanitat de Cristòfor Colom. L’amistat entre tots dos va fer que Mitjana li confiés el seu arxiu. Gràcies a aquest fet, la feina de Mitjana no va desparèixer amb ell, un cop mort, el 1962, sinó que a través de Josep Maria Benet i del seu fill Reinald, va servir de base per als posteriors progressos en la determinació de la nacionalitat del descobridor d’Amèrica.

Josep Maria Benet i  Caparà va morir a Mafet d’Agramunt el 3 de juliol de 1977, als 72 anys.

Armand Sanmamed

16/03/10