GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Joan Cavaller. Per què els espanyols no accepten que Catalunya fos regne? La polèmica sobre Pere II

Joan Cavaller. Per què els espanyols no accepten que Catalunya fos regne? La polèmica sobre Pere II


L'editorial del mes de febrer de 2010 de la Fundació, signada per Armand Sanmamed, recull la polèmica creada al voltant de la notícia de l'anàlisi de la tomba del rei català Pere II. La polèmica s'ha produït perquè el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya es va referir a Pere II com a "rei català" i com a "Pere II", i a més va fer servir l'expressió "corona catalano-aragonesa", que des de la perspectiva historiogràfica catalana no revesteixen cap problema però sí des de la perspectiva nacional espanyola.
 
En l'emissió de la notícia per part de RTVE, el mitjà estatal es va limitar a reproduir les expressions procedents del discurs del Conseller de la Generalitat que, ràpidament, els mitjans nacionalistes espanyols van qualificar d'errònies, al temps que van exigir una rectificació pública al director de l'ens televisiu. A instàncies de diputats del Partido Popular, finalment el Sr. Alberto Oliart va comparèixer al Congrés per a reconèixer l'error nacionalista dels mitjans informatius catalans que, per manca de coneixements històrics per part dels redactors de la notícia, s'havia traslladat als mitjans de RTVE.
  
 
Altres fonts per a conèixer la polèmica:
 
 
El Diario de Sesiones de las Cortes Generales de l'Estat espanyol, en la seva sessió núm. 16 celebrada el dia 21 de desembre de 2009, recull la rectificació que el director de RTVE va fer públicament en resposta a la pregunta del Sr. Moreno Bustos, diputat del Partido Popular per Aragó:
 
"El señor MORENO BUSTOS: Señor Oliart, el pasado día 26 de noviembre cuál fue mi sorpresa al comprobar que el telediario de las 21 horas que conduce la periodista Pepa Bueno se hacía eco de una información que presentaba, no solo sustantivas incorrecciones históricas sino, lo que es peor, creaba un malestar social innecesario en la Comunidad Autónoma de Aragón. La noticia, bajo el titular La momia de Pedro II el Grande, era explicada de la siguiente guisa. Desde hace más de siete siglos descansa en este sarcófago Pedro II el Grande, monarca de Aragón; ahora la Generalitat catalana exhumará sus restos después de comprobar, etcétera, etcétera. Y terminaba con: Esta es, según los arqueólogos la única tumba no saqueada de un rey de la corona catalano-aragonesa. Ahí nada. Pues bien, señor Oliart, sin ánimo de crear ninguna polémica estéril entre las comunidades autónomas o con los informativos de Televisión Española o con quien quiera utilizar la historia de España en su beneficio, manipulándola con quien sabe qué intereses confesables o no, sí tengo que lamentar la falta de respeto a la verdad que solo estaría justificada si fuera demostrable la ignorancia de quien aporta o quien informa de algo que jamás existió. Fíjese que en esa información que apenas ronda el minuto se cometen tres errores de bulto. El primero, referido a una corona catalano-aragonesa que jamás existió. El segundo es la referencia a un rey como Pedro II -por cierto, nacido en Huesca- que ya llevaba muerto veintisiete años cuando nació Pedro III el Grande al que se refiere la noticia. Y en tercer lugar, hacer mención a que es la primera tumba de un rey catalán que se ha encontrado intacto cuando jamás existió -y todos creo que lo sabemos- un linaje real catalán. No se puede meter tanto la pata en tan poco tiempo. Este sí que sería, seguramente el titular. Porque, señor Oliart, usted como persona culta, que lo es, estará conmigo en que una televisión pública como Televisión Española ni puede ni debe ofrecer la tergiversación de la historia de España. Quiero y deseo pensar que esta información ha sido producto de la improvisación y del desconocimiento, pero dicho esto sí debería usted o quien determinase corregir y rectificar esta noticia en otro informativo, porque si no veríamos en ello una clara intencionalidad que no deseamos.

Señor Oliart, le aseguro también que con esta pregunta me haga eco de la indignación que ha surgido tanto en algunos medios de comunicación como en redes sociales o incluso en el mundo de los historiadores. Creo que esto no hubiera sido necesario si quien tiene la obligación de ofrecer y transmitir la veracidad de los hechos, en este caso la historia de España, no hubiera caído en la incorrección manifiesta y la falta de rigor que sinceramente nos preocupa, aunque ya lamentablemente no nos llama la atención.

La señora PRESIDENTA: Señor presidente.

El señor PRESIDENTE DEL CONSEJO DE ADMINISTRACIÓN Y DE LA CORPORACIÓN RTVE (Oliart Saussol): En cuanto a la confusión con respecto a la Corona de Aragón y de Cataluña, tiene usted toda la razón, es así. Fue Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona y de Urgell, el que se casa con Petronila y por primera vez él es rey de Aragón, aunque era conde de Barcelona y conde Urgell en esa época si no me equivoco, y el que rinde pleitesía a Alfonso VII de León con todos los demás reyes medievales como emperador de España, imperator Hispaniae. Lo sé. Pero a los reporteros y los periodistas les dijeron que era la tumba de Pedro II y se equivocaron. Efectivamente, hay que reconocerlo, es un error histórico. Los reyes eran reyes de Aragón y los grandes de Barcelona eran condes de Barcelona hasta Ramón Berenguer IV, que se funde, que se hace rey de Aragón consorte. Tiene usted razón, qué le voy a decir. ¿Que no saben todo? Pues sí. ¿Que debemos tener una asesoría histórica? Pues también. (El señor Moreno Bustos pide la palabra.)
 
La señora PRESIDENTA: Ha consumido su tiempo ya, señor Moreno."
 
 
En la seva editorial, l'Armand Sanmamed mostra diferents proves on observem que els reis d'Aragó feien servir la numeració pròpia del Casal de Barcelona (i no pas l'aragonesa), i on observem també que Catalunya existia políticament com a regne en gaudir de Constitucions pròpies (com avui en té l'Estat espanyol). De fet, els reis castellans (p.ex. Felipe II) i fins i tot els reis espanyols (p.ex. Felipe V) parlen de Catalunya en termes de "regne".  Doncs bé, els interessos nacionalistes espanyols s'estimen més ignorar aquests documents i reduir Catalunya a la condició de comtats.
 
Per tal de demostrar que Catalunya sí va ser un regne podríem recórrer a múltiples proves com ara les moltes institucions característiques de qualsevol Estat que van donar-se al país (p.ex.: l'existència de la Generalitat de Catalunya com a Parlament amb competències legislatives en tot el territori català, o l'existència d'una fàbrica de moneda catalana -la Ceca-, o escoles militars catalanes, o indústria militar, etc.), però la prova més indiscutible és el fet que, per ser reconeguts com a reis a Catalunya, els monarques van haver de sotmetre's sempre al reconeixement públic per part dels diputats de la Generalitat. Sense aquest reconeixement, podrien ser reis d'Aragó, o de València, o de Castella, o de qualsevol altre indret, però mai de Catalunya.
 
Tot i així, davant la incredulitat dels espanyols, valdrà més portar a escena les paraules dels mateixos reis:
 
El rei Jaume I, el Conqueridor, escriu al Llibre dels Fets:
 
 
El rei Carles II, a la recopilació de 1680 de les Lleis d'Índies, escriu:
 
 
En fi, si els reis de Catalunya, i fins i tot els reis de Castella, diuen que Catalunya és un regne, no serem nosaltres els qui direm el contrari. Si els espanyols avui no admeten que Catalunya va ser un regne, ho faran per interessos nacionalistes que distorsionen la realitat, però no pas perquè tinguin raó. Aquests interessos volen que Catalunya no sigui reconeguda com el regne que va ser fins 1714 per tal de, així, convertir-la en una entitat política menor que sigui mereixedora de domini.
 
11 de febrer de 2010


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici