67: Joan Rius Rivera, destacat independentista cubà

Joan Rius Rivera va ser el militar porto-riqueny de més alta graduació de l’Exèrcit Independentista Cubà a més d’un important i destacat polític en els anys de lluita per a la independència de Cuba i els primers anys de la seva existència com a país independent.

Nascut, l’any 1848, a Río Canas Abajo, municipi de Mayagüez, a Puerto Rico, era fill de pares catalans: Eusebi Rius i Ramona Rivera, propietaris d’una important plantació de cafè, pertanyien a la classe benestant porto-riquenya.

Rius va fer els seus estudis primaris a la seva població d’origen, va estudiar batxillerat a Barcelona i va començar a estudiar dret a Madrid segons la majoria de les fonts, tot i que, segons alguna altra, hauria estat a Barcelona on hauria fet la carrera.

El 23 de setembre de 1868 va participar en Grito de Lares, aixecament independentista porto-riqueny que va acabar en fracàs i amb una forta repressió posterior.

En esclatar la guerra dels Deu Anys (1868-1878) en què els cubans es van revoltar contra el domini colonial espanyol. Rius mogut per una profunda simpatia envers el moviment, s’embarca cap a Cuba al vapor Anna, el 1870. Un cop arribat a l’illa, s’uneix a les forces del general Calixto García, que li entrega el comandament militar del Primer Regimiento Holguín. El 1874, comanda el Regiment de Cavalleria Céspedes.

La guerra va acabar malament per als cubans. El Pacte de Zanjón va posar fi a la guerra i va deixar, a la pràctica, va mantenir l’statu quo anterior. En Rius Rivera no hi està d’acord i s’autoexilia a Europa primer i a Hondures, després. En aquest últim país va establir-hi negocis, es va casar i va constituir la seva llar i la seva família.

El 1895, a Cuba s’inicia una nova revolta contra Espanya que, aquesta vegada sí, acabarà amb la independència del país. El 1896, Rius Rivera torna a l’illa i entra immediatament en acció, amb el grau de general. El 20 desembre és ascendit a comandante en cap de les forces de Pinar del Río. El 26 de març de 1897, resulta ferit i, capturat, és deportat a Barcelona, on va ser empresonat fins a la fi de la guerra.

De retorn a Cuba, comença una gran carrera política. El setembre de 1900 és diputat electe per Pinar del Río a l’Assemblea Constituent que va redactar, el 1901, la primera constitució de la República Independent de Cuba. Vicepresident de l’Assemblea, posteriorment va ser governador civil de la província de l’Havana, ministre d’hisenda i secretari del president Tomás Estrada Palma. El 1907, en desacord amb el suport que el president Estrada va donar a l’Esmena Platt (un acord del Congrés nord-americà que autoritzava el seu govern a intervenir en els afers interns cubans sempre que aquest ho considerés convenient) va abandonar el país definitivament i va tornar a Hondures, pàtria de la seva esposa, on va morir, essent un pròsper banquer i empresari, el 20 de setembre de 1924.

Les seves restes van ser traslladades, posteriorment, a Cuba i dipositades al Cementerio Colón l’abril de 1958.

És encara un home molt recordat en tota l’àrea caribenya, especialment en els països on va viure: el seu Puerto Rico natal, Cuba i Hondures, on diferents grups revolucionaris i reivindicatius duen el seu nom, malgrat ser un home de classe alta, que va morir ric. Actualment, gaudeix d’una gran estima i respecte per tot allò que va fer en la seva lluita per les llibertats a Cuba.



Carles Camp
23 de novembre de 2009


Podeu conèixer més detalls de la vida de Joan Rius Rivera a:

 

http://www.youtube.com/watch?v=ZMKX_mnuTcU