66: Rossend Arús fundador de la maçoneria catalana independent

Escriptor, un dels grans impulsors del teatre català que, a finals de segle XIX, era l’espectacle de masses per excel·lència i autèntic motor de la difusió de la cultura en llengua catalana. Arús és autor de més de 40 peces de teatre de caire costumista i festiu en català. Periodista i polític d’ideologia federal, tot i no militar en cap partit polític. Amic de Valentí Almirall va ser secretari del Primer Congrés Catalanista (1880).

Destacat maçó, de nom simbòlic Fivaller, l’any 1884 ja havia assolit el grau 33 (el màxim segons el ritu escocès). És considerat el fundador de la maçoneria catalana ja que, al llarg de la seva trajectòria com a maçó, va lluitar, en tot moment, per aconseguir una maçoneria catalana independent, per la qual cosa va haver d’enfrontar-se a la incomprensió i els constants entrebancs de la maçoneria espanyola. Per mirar d’esquivar-los i aconseguir el seu propòsit, va arribar a afiliar-se a la maçoneria portuguesa.

D’acord amb les seves conviccions catalanistes, va fundar la lògia catalanista Avant núm. 149. (1880), la Gran Llotja Simbòlica Departamental de Catalunya (1885) i la Gran Llotja Simbòlica Catalana Balear (1886). Aquesta última volia “aconseguir que Catalunya formi un Estat sobirà i autònom, sense altres limitacions que les derivades del contracte que subscrigui i la uneixi amb les altres regions ibèriques”. L'any 1887, gràcies a la feina incansable d’Arús, la maçoneria catalana aconseguia el reconeixement com a família de la francmaçoneria universal en el territori del Principat de Catalunya i de les Illes Balears. Tot i això, l’existència de la Gran Llotja Catalana Balear es veuria constantment condicionada per l’animadversió del Gran Oriente Espanyol que, després del Congrés de Ginebra de 1902, aconseguiria aïllar-la internacionalment.

En morir, l’any 1891, Rossend Arús va disposar, en el seu testament, que els seus béns i la seva col·lecció de llibres servissin per a la creació d’una biblioteca pública. La Biblioteca Arús, primera biblioteca pública de Barcelona va ser inaugurada el 1895, i tot i el parèntesi franquista, continua en servei, actualment especialitzada, com no podia ser d’altra manera, en temes maçònics i en altres moviments socials de finals del segle XIX. A més de preservar un aire encantadorament decimonònic, presenta la particularitat de tenir, juntament amb Nova York i París, una de les tres úniques estàtues de la llibertat que hi ha al món.

Armand Sanmamed