GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
59: Rodrigo Ponce de León

59: Rodrigo Ponce de León


 En la conquesta de Granada per part dels Reis Catòlics, va destacar un noble gadità anomenat Rodrigo Ponce de León, comte d’Arcos, marquès-duc de Cadis i marquès de Zahara. Va intervenir en nombroses i victorioses batalles contra els musulmans granadins i, durant tota la campanya, va ser home de confiança del rei Ferran II. La prova que la seva contribució en aquesta guerra va ser fonamental la trobem en el fet que la historiografia espanyola més carrinclona l’anomena “el segon Cid Campeador” (1).

Malgrat la seva importància històrica, la biografia de Rodrigo Ponce de León és força obscura. Se sap que el seu pare era Juan Ponce de León, noble gadità de qui va heretar els títols. No hi ha unanimitat entre els investigadors a l’hora d’establir si era fill legítim o il·legítim, tot i que sembla que sí que n’hi ha en afirmar que Juan Ponce va tenir un total de 21 fills. Tampoc no es coneix amb seguretat el nom de la seva mare. Sempre s’havia dit que era fill il·legítim, fruit d’una relació amb una desconeguda, probablement plebea, per bé que alguns investigadors asseguren que era fill de la segona esposa de Juan Ponce, Leonor Núñez de Prado, que sembla que era del llinatge del comtes de Castella i, encara, n’hi ha que diuen que aquesta Leonor era una amistançada. La primera esposa de Juan Ponce va ser Leonor de Guzmán, de qui enviudà. Si les dues Leonor van ser esposes legítimes, hauria tingut bona part dels bastards amb una Catalina González. Res d’això, però, pel que he pogut esbrinar, no ha estat ni comprovat ni contrastat.

No se sap el lloc on va néixer Rodrigo, encara que els historiadors suposen que va ser en algun lloc de l’actual província de Cadis. Se sap que va morir a Sevilla, però no ben bé la data, el 28 d’agost o el 27 de setembre de 1492. Es va casar amb una filla del marquès de Villena, Enric d’Aragó, darrer descendent masculí conegut del casal de Barcelona (2)(3).

Va prendre part en la guerra civil castellana generada per la lluita de la successió al tron castellà entre Joana la Beltraneja i la seva tia Isabel, esposa de Ferran II, del bàndol de Joana que va ser derrotada. Malgrat això, Rodrigo no tan sols va ser perdonat, sinó que va passar a formar part dels homes de confiança de Ferran II, com hem vist (4).

Com a premi a la seva participació a la conquesta li van ser donades diverses poblacions de l’antic regne de Granada: Vilaluenga del Rosario, Ubrique, Benaocaz, Archite i Grazalema. Archite ja no existeix, a ser destruïda per un terratrèmol, però totes les altres tenen els quatre pals en el seu escut:

 

Escut d'Ubrique   Escut de Vilaluenga del Rosario   Escut de Grazalema   Escut de Benaocaz


Com veiem en tots ells apareix el lleó rampant vermell sobre fons blanc, del regne de Lleó, i els quatre pals vermells amb fons daurat, senyal dels comtes de Barcelona i sobirans catalans. Aquestes eren les armes de Rodrigo, que va posar a les poblacions que li foren concedides.

Alguns historiadors anomenen al nostre home Rodrigo Ponce de León y Cabrera. Algun genealogista afirma que es tractaria d’una branca dels Cabrera que comptaria, entre els seus avantpassats, amb una descendent del rei Ramir III de Lleó casada amb en Ponç II Guerau de Cabrera (mort el 1161), majordom del rei Alfons VII de Castella i tenent de Zamora, per la qual cosa se l’anomenava en els documents contemporanis príncep de Zamora. L’Enciclopèdia Catalana ens informa que la seva esposa es deia Sança i qualifica aquesta filiació de ‘probable’, encara que confirma que d’ell van néixer els llinatges dels Ponce de Cabrera i el dels Ponce de León. Alhora, una besàvia del nostre protagonista seria Isabel d’Aragó, filla de Jaume d’Aragó, senyor de Xèrica, nét alhora de Jaume I. Tot plegat explicaria l’ús d’armes reials en el seu escut. De totes maneres, són dades que caldria contrastar (5).

Així veiem en aquests gravats de principis del segle XVII, primer un que descriu les armes del nostre home, on se li veu l’escut d’armes al complert (7) a l’esquerra i les armes del duc de Cadis a la dreta:

 

 

 

Cal destacar que en aquells temps estava prohibidíssim ostentar armes reials si no s’hi tenia dret. I Rodrigo Ponce de León va estar un grapat d’anys al costat dels Reis Catòlics durant la conquesta de Granada i els monarques van tolerar aquest fet sense cap problema.

I no sols això, en el gravat que us presentem tot seguit, fet en els mateixos anys que els anteriors, apareix el nostre home amb les seves armes i ostentant, clarament, un bastó reial. Només els nobles amb sang reial podien ser retratats així. De cap manera no s’hauria tolerat que un noble, per molt d’alta noblesa que fos, aparegués retratat amb un símbol reial si no és que tingués sang reial.

No s’entén com és possible que un personatge d’aquesta importància sigui tan difícil d’ubicar pels historiadors, si no és que el senyal dels sobirans de Catalunya en les seves armes hagués donat algun motiu per fer-ne desaparèixer informació i fer desaparèixer, així, la important i decisiva aportació catalana en la conquesta del regne de Granada ja descrita en el seu moment per Ferran Soldevila. Participació que, també, ha quedat reflectida en la toponímia, com és el cas de Castell de Ferro, alguns cops escrit Castil de Ferro, població costanera de l’actual província de Granada.

Finalment, voldria esmentar que un dels grans conqueridors d’Amèrica, on va anar acompanyant Colom en el segon viatge o amb en Nicolás de Ovando –no se sap amb certsa-, conqueridor i primer governador de Puerto Rico, Juan Ponce de León, era nebot del nostre Rodrigo (6), i recordarem, de passada, que el de governador era un càrrec català, reservat a nobles propers a la família reial, inexistent a Castella.


 


 

(1) Vicente Murga Sanz, Juan Ponce de León, Editorial Universitario Universidad de Puerto Rico, 1971.

(2) Nota (1), p. 19-23.

(3) http://en.wikipedia.org/wiki/Juan_Ponce_de_Le%C3%B3n

(4) http://www.turismoyarte.com/regiones/andalucia/cadiz/cadiz/cadiz88.htm

(5) http://rollongen.blogspot,com/2008/02/cabrera-ponce-de-len-guevara.html

(6)Emilio García Rodriguez http://biblioteca2.uclm.es/biblioteca/ceclm/ARTREVISTAS/Brat/N61/n61_elnobiliario.pdf 

Centro de Estudios de Castilla la Mancha, Universidad de Castilla La Mancha

 

  

Carles Camp

14 de setembre de 2009

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  
 
 
 
 
 
 
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici