58: Antoni de Fluvià, gran mestre de Rodes

Abans d’instal·lar-se a Malta, l’any 1530, i ser coneguts com a cavallers de Malta, els cavallers de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem es van establir a l’illa de Rodes. El suport de la corona catalana que, en aquells moments, estava en un moment àlgid de la seva influència a la Mediterrània oriental, va ser un dels factors decisius que van afavorir aquest establiment. Els cavallers hi van romandre des del 1310 fins al 1522, quan els turcs els van derrotar i els van expulsar de l’illa. Durant aquest període, els cavallers van ser coneguts com a cavallers de Rodes.

Durant el segle XIV, l’orde es va organitzar en 7 llengües: Provença, Alvèrnia, França, Itàlia, Aragó, Anglaterra i Alemanya. Dins de la llengua d’Aragó s’agrupaven, a més dels cavallers originaris dels territoris de la monarquia catalana, els de Navarra, Castella i Portugal. Era una clara mostra de qui tallava realment el bacallà a la península Ibèrica. L’any 1462, Castella i Portugal es van separar per donar origen a la llengua de Castella. Els cavallers navarresos van continuar dins la llengua d’Aragó. Novament, hem de corregir la nostra Enciclopedia Catalana online que parla, anacrònicament, de llengua d’Espanya i del seu desdoblament en les llengües d’Aragó i Castella (v. els articles sobre els hospitalers i Rodes). Hem de dir que no hi va haver mai cap llengua d’Espanya, només la llengua d’Aragó i la de Castella. Això queda palès en la inexistència de cap alberg d’Espanya (com pot comprovar qualsevol turista que viatgi a Rodes o a Malta) i, si en canvi, els albergs d’Aragó (a Rodes i Malta) i Castella (a Malta). L’alberg de Castella, actualment residència del primer ministre de Malta, va ser construït, al contrari del que pugi semblar, per un gran mestre portugués ja que, de grans mestres castellans, no n’hi ha hagut cap en tota la història de l’orde. De grans mestres catalans, a banda de Fluvià i Sacosta, n’hi va haver uns quants més en l’època maltesa de l’orde (v. Qui és núm.   ).

El gran mestre, príncep de Rodes, governava l’orde i senyorejava l’illa. Mentre hi van ser, l’orde va tenir tres grans mestres originaris dels territoris de la monarquia catalana: dos de catalans, Antoni de Fluvià, gran mestre entre els anys 1421 i 1437 i Ramon Sacosta, entre 1461 i 1467; i un d’aragonès, Johan Ferrández d’Heredia, entre 1377 i 1396.

Dels catalans a Rodes, el més important, sens dubte, va ser el gran mestre Fluvià, que va destacar per la seva obra legislativa i, sobretot, pel gran llegat arquitectònic que hi va deixar. Efectivament, va fer construir nombroses edificacions civils i militars, entre les quals l’alberg d’Aragó (el més gran dels albergs de les diverses llengües) i les imponents fortificacions de la ciutat. En moltes d’elles va quedar palesa la influència de l’arquitectura catalana. Segons, Anthony Lutrell, un dels grans especialistes en la història dels cavallers hospitalers, “amb Fluvià, Rodes (la capital) es va convertir en una ciutat cada cop més catalana, fins i tot arquitectònicament”.

Armand Sanmamed
7 de setembre de 2009