54: Ramon Paner (Ponç), primer etnògraf del continent americà

Va ser un altre dels acompanyants de Colom en el segon viatge a Amèrica (1493). Com en el cas de molts altres catalans que van participar en la descoberta americana, la seva figura està envoltada de múltiples interrogants sense resoldre.

No tenim constància del lloc ni de la data de naixement. Fins i tot, establir quin era el seu nom autèntic ha fet córrer rius de tinta i, encara, és una qüestió que roman oberta, com podem comprovar, fàcilment, si fem una cerca a la versió digital de l’Enciclopèdia Catalana (www.enciclopèdia.cat) que té dues entrades per al mateix personatge: una, com a Paner i, l’altra, com a Ponç. No hi ha cap dubte, però, sobre la seva catalanitat. Bartomeu Casaus ens informa que era català i que, com a tal, no parlava gairebé la llengua castellana.

Tot i que sembla clara la seva condició de religiós i la seva vocació missionera -ell mateix es presenta com ermità de l’orde de Sant Jeroni-, no en sabem gaire de la seva activitat eclesiàstica anterior a la seva anada a Amèrica. Aquesta manca d’informació quadraria amb la versió de la seva personalitat com a Ramon Ponç, prior de Santa Maria d’Ullà, que durant la guerra civil de 1462-1472 va prendre partit a favor de la Generalitat contra Joan II i, per la qual cosa, va ser desposseït del seu priorat.

Arribat a la Hispaniola, es va dedicar amb cos i ànima a l’evangelització dels taïnos, en diversos territoris de l’illa: els primers dos anys, en territori del cacic Guarionex i, posteriorment, fins al 1498, al del cacic Mabiatué. Ell va ser qui va fer el primer bateig en territori americà: el dia 21 de setembre de 1496 va batejar el taïno Guaticaba amb el nom de Joan Mateu.

Paner, encoratjat per Colom va aprendre la llengua dels taïnos, els seus costums i les seves creences i “per manament de l’il·lustre senyor almirall” va posar per escrit aquests coneixements. Aquesta tasca etnogràfica, la primera que havia tingut lloc al continent americà, va donar com a resultat la Relación de fray Ramón acerca de las antiguedades de los indios, tractat que Colom s’emportaria cap a Europa, l’any 1500.

Com moltes de les obres que tenen a veure amb els primers anys de la descoberta i colonització d’Amèrica, tant l’exemplar de l’almirall com la transcripció recollida íntegrament en el capítol 61 de la vida de l’almirall, feta per Ferran Colom, fill del descobridor, van desaparèixer. L’any 1571, va aparèixer a Venècia una traducció italiana de la vida de Colom feta per Alfonso de Ulloa, que incloïa el tractat de Paner/Ponç. La versió d’Ulloa italianitza sistemàticament noms, topònims i coses, fet que en dificulta la seva correcta identificació i interpretació. Aquesta versió d’Ulloa va ser retraduïda a l’espanyol, el 1932. No va ser fins el 1974 que la feina del filòleg Juan José Arrom va rescatar l’obra de Paner/Ponç i li va restituir el seu valor etnològic i lingüístic.

Armand Sanmamed