GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Autors

Col·labora

Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Jordi Auladell

Jordi Auladell


Jordi Auladell va néixer a Barcelona l'any 1967

L'any 1990 es va llicenciar en Història General i Geografia amb la seva Tesi de llicenciatura a la Universitat de Barcelona sota la direcció de Francisco Gracia Alonso: Origen i estudi tipologic de l'utillatge de ferro agricola, industrial i domèstic ibèric a Catalunya : (materials conservats al Museu Arqueològic de Barcelona dels jaciments de Puig Castellar, la Necrópolis de Cabrera de Mar, el Turó de la Rovira, el Turó del Montgrós, el Sepulcre dels Espleters i Sant Antoni de Calceit).

L'any 2005 es va doctorar "Cum Laude" per la Universitat de Barcelona sota la direcció dels doctors Francesc Gracia Alonso i Júlia Simon Arias amb la tesi "Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'ibèric antic i ple"




Ha publicat més de 40 articles i monografies a publicacions científiques i culturals sobre arqueologia, arqueometal·lúrgia i història antiga i medieval.


Publicacions

  • Miscel·lània arqueològica (1996-1997) / coord. por Lluis Batista i Carissimi-Priori, 1996, ISBN 84-393-4269-1 , pags. 141-146
  • “Una aproximació al creixement social i econòmic a la Barcino romana”. Forat del Vent, 6, pàgs. 6-8. Centre d’Estudis Ignasi Iglesias. Barcelona, 2003.
  • "Recerca i protecció del patrimoni des del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias. La Torre de Bell·lloc: un assentament agrari a Sant Andreu”. Actes de les jornades “Els Centres d’Estudi i el Patrimoni Cultural". Barcelona, 2008.
  • “Aproximación a la tecnología del hierro en cronología preibérica (s.VII-VI a.C.). Sant Jaume–Mas d’en Serra (Alcanar, Tarragona)” (coautor). Pyrene (en premsa). Barcelona, 2007.
  • “Metallographic report about materials from Karkur”. Horvat Karkur ‘Illit (ed. P. Figueras). Beer-Sheva Archaeological Monographs, vol. I, pàgs. 238-264. Ben-Gurion University of the Negev Press. Beer Sheva (Israel), 2004.
  • “Una aproximació a la tecnologia metal·lúrgica preromana al Pla de Barcelona”. Finestrelles, 12, pàgs. 243-248. Centre d’Estudis Ignasi Iglesias. Barcelona, 2003.
  • “Breu aproximació a la història de l’antic municipi de Vallvidrera” (coautor). Vallis Vitraria, 1, pàgs. 9-38. Associació d’Estudis de Sta. Maria de Vallvidrera. Barcelona, 2002. 
  • “Thermalia-Museu de Caldes de Montbui: evolució d’un equipament local”. Lauro, núm. 16, pàgs. 65-70. Museu de Granollers. Granollers, 1999.
  • " L'Arqueometal·lúrgia: una eina definidora de la tecnologia del passat". Informatiu del Museu del Montsià , pàg. 4 , gener - febrer 1998. Amposta, 1998.
  • "Aproximación a las propiedades mecánicas de los útiles de hierro prerromanos en la Layetania (Montjuïc-Barcelona)" (coautor). Actas del IX Congreso Nacional sobre Propiedades Mecánicas, pàgs. 372-377. E.T.S.E.I.B. Barcelona, 1997.
  • "En referència a les claus de pany fèrriques preromanes: tres exemplars de la Laietània" Miscel·lània Arqueològica 1996-97, pàgs. 141-146. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona, 1997. 
  • "Anàlisi metal·logràfica d'elements fèrrics preromans: una aproximació als mètodes siderúrgics a la Laietània” . Pyrene, 28 , pàgs. 119-132. Barcelona, 1997.
  • Metal.lúrgia i útils fèrrics agrícoles/ramaders prerromans a l'àrea Laietana. Gala, 2, pàg. 227-236. S. Feliu de Codines, 1993.
  • "La Pedra Llarga, una aproximació històrica". Quatre Pins, 8, pàg. 16-23. Palau de Plegamans, 1994.
  • "Notes preliminars sobre la vila romana de Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occidental)". Limes, 2, pàg. 76‑82. Cerdanyola, 1992. 
  • "La exposición "El deporte en la Grecia Antigua. La génesis del olimpismo" en Barcelona" (coautor). Revista de Arqueologia nº. 135 (Juliol‑Agost), pàg. 50‑56. Madrid, 1992. 
  • "L'esport a la Grècia Antiga. La gènesi de l'olimpisme". Full d'informació de la Societat Catalana d'Arqueologia, nº. 84 (juliol‑agost), pàg. 4. Barcelona, 1992. 
  • "Un recorregut per la història del poble". Quatre Pins, 4, pàgs. 6‑12. Palau de Plegamans, 1992. 
  • "Sant Amanç d'Anglès". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 261, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Sant Fruitós de Brunyola". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 235, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Sant Martí Sapresa". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 235, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Sant Romà de Brunyola". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 290, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Santa Maria de Blanes". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 234, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Mare de Déu del Vilar". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàgs. 272‑273, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Sant Esteve de Viabrea". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 317, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Sant Martí de Riells". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 316, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Sant Esteve de Riudellots". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 236, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Sant Julià de Llor". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 331, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Santa Maria d'Argimon". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 320, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Sant Martí de l'Esparra". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 236, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Mare de Déu de Montcorb". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 236, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Sant Hilari de Sacalm". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 326, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Sant Miquel de Susqueda". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 237, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
  • "Sant Martí de Querós". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 329, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Santa Margarida de Vallors". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 236, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Sant Miquel d'Amer". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 234, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Sant Agustí de Lloret Salvatge". Catalunya Romànica, vol.V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàgs. 256‑257, Funda­ció Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
  • "Sant Marçal de Colomer". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 257, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
  • "Santa Brígida". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 257, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
  • "Santa Maria de Camós". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 406, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Sant Vicenç de Camós". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 404, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Sant Martí de Riudellots de la Creu". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 439, Funda­ció Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991. 
  • "Sant Martí de la Mota". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàgs. 439‑440, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.

Relació d'articles publicats a www.histocat.cat

  1. Jordi Auladell. Aissó i Guillemó, una revolta nacional a la Catalunya Vella del segle IX (9 de juy de 2009)
  2. Jordi Auladell. La revolta del general Flavius Paulus. Un reialme visigòtic a la Tarraconensis (30 d'agost de 2009)


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici