Jordi Auladell

Jordi Auladell va néixer a Barcelona l'any 1967

L'any 1990 es va llicenciar en Història General i Geografia amb la seva Tesi de llicenciatura a la Universitat de Barcelona sota la direcció de Francisco Gracia Alonso: Origen i estudi tipologic de l'utillatge de ferro agricola, industrial i domèstic ibèric a Catalunya : (materials conservats al Museu Arqueològic de Barcelona dels jaciments de Puig Castellar, la Necrópolis de Cabrera de Mar, el Turó de la Rovira, el Turó del Montgrós, el Sepulcre dels Espleters i Sant Antoni de Calceit).

L'any 2005 es va doctorar "Cum Laude" per la Universitat de Barcelona sota la direcció dels doctors Francesc Gracia Alonso i Júlia Simon Arias amb la tesi "Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'ibèric antic i ple"

Ha publicat més de 40 articles i monografies a publicacions científiques i culturals sobre arqueologia, arqueometal·lúrgia i història antiga i medieval.

Publicacions

Miscel·lània arqueològica (1996-1997) / coord. por Lluis Batista i Carissimi-Priori, 1996, ISBN 84-393-4269-1 , pags. 141-146
“Una aproximació al creixement social i econòmic a la Barcino romana”. Forat del Vent, 6, pàgs. 6-8. Centre d’Estudis Ignasi Iglesias. Barcelona, 2003.
"Recerca i protecció del patrimoni des del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias. La Torre de Bell·lloc: un assentament agrari a Sant Andreu”. Actes de les jornades “Els Centres d’Estudi i el Patrimoni Cultural". Barcelona, 2008.
“Aproximación a la tecnología del hierro en cronología preibérica (s.VII-VI a.C.). Sant Jaume–Mas d’en Serra (Alcanar, Tarragona)” (coautor). Pyrene (en premsa). Barcelona, 2007.
“Metallographic report about materials from Karkur”. Horvat Karkur ‘Illit (ed. P. Figueras). Beer-Sheva Archaeological Monographs, vol. I, pàgs. 238-264. Ben-Gurion University of the Negev Press. Beer Sheva (Israel), 2004.
“Una aproximació a la tecnologia metal·lúrgica preromana al Pla de Barcelona”. Finestrelles, 12, pàgs. 243-248. Centre d’Estudis Ignasi Iglesias. Barcelona, 2003.
“Breu aproximació a la història de l’antic municipi de Vallvidrera” (coautor). Vallis Vitraria, 1, pàgs. 9-38. Associació d’Estudis de Sta. Maria de Vallvidrera. Barcelona, 2002.
“Thermalia-Museu de Caldes de Montbui: evolució d’un equipament local”. Lauro, núm. 16, pàgs. 65-70. Museu de Granollers. Granollers, 1999.
" L'Arqueometal·lúrgia: una eina definidora de la tecnologia del passat". Informatiu del Museu del Montsià , pàg. 4 , gener - febrer 1998. Amposta, 1998.
"Aproximación a las propiedades mecánicas de los útiles de hierro prerromanos en la Layetania (Montjuïc-Barcelona)" (coautor). Actas del IX Congreso Nacional sobre Propiedades Mecánicas, pàgs. 372-377. E.T.S.E.I.B. Barcelona, 1997.
"En referència a les claus de pany fèrriques preromanes: tres exemplars de la Laietània" Miscel·lània Arqueològica 1996-97, pàgs. 141-146. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona, 1997.
"Anàlisi metal·logràfica d'elements fèrrics preromans: una aproximació als mètodes siderúrgics a la Laietània” . Pyrene, 28 , pàgs. 119-132. Barcelona, 1997.
Metal.lúrgia i útils fèrrics agrícoles/ramaders prerromans a l'àrea Laietana. Gala, 2, pàg. 227-236. S. Feliu de Codines, 1993.
"La Pedra Llarga, una aproximació històrica". Quatre Pins, 8, pàg. 16-23. Palau de Plegamans, 1994.
"Notes preliminars sobre la vila romana de Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occidental)". Limes, 2, pàg. 76‑82. Cerdanyola, 1992.
"La exposición "El deporte en la Grecia Antigua. La génesis del olimpismo" en Barcelona" (coautor). Revista de Arqueologia nº. 135 (Juliol‑Agost), pàg. 50‑56. Madrid, 1992.
"L'esport a la Grècia Antiga. La gènesi de l'olimpisme". Full d'informació de la Societat Catalana d'Arqueologia, nº. 84 (juliol‑agost), pàg. 4. Barcelona, 1992.
"Un recorregut per la història del poble". Quatre Pins, 4, pàgs. 6‑12. Palau de Plegamans, 1992.
"Sant Amanç d'Anglès". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 261, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Fruitós de Brunyola". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 235, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Martí Sapresa". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 235, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Romà de Brunyola". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 290, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Santa Maria de Blanes". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 234, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Mare de Déu del Vilar". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàgs. 272‑273, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Esteve de Viabrea". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 317, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Martí de Riells". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 316, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Esteve de Riudellots". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 236, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Julià de Llor". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 331, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Santa Maria d'Argimon". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 320, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Martí de l'Esparra". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 236, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Mare de Déu de Montcorb". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 236, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Hilari de Sacalm". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 326, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Miquel de Susqueda". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 237, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Martí de Querós". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 329, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Santa Margarida de Vallors". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 236, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Miquel d'Amer". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 234, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Agustí de Lloret Salvatge". Catalunya Romànica, vol.V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàgs. 256‑257, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Marçal de Colomer". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 257, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Santa Brígida". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 257, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Santa Maria de Camós". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 406, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Vicenç de Camós". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 404, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Martí de Riudellots de la Creu". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàg. 439, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
"Sant Martí de la Mota". Catalunya Romànica, vol. V (Gironès, La Selva, Pla de l'Estany), pàgs. 439‑440, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.

Relació d'articles publicats a www.histocat.cat

Jordi Auladell. Aissó i Guillemó, una revolta nacional a la Catalunya Vella del segle IX (9 de juy de 2009)
Jordi Auladell. La revolta del general Flavius Paulus. Un reialme visigòtic a la Tarraconensis (30 d'agost de 2009)

Jordi Auladell

Política de cookies