50: Jaume Joan (s. XVI)

Cosmògraf i matemàtic valencià, responsable de la primera observació documentada d’un eclipsi de lluna a les possessions americanes.

L’any 1583, Joan es va presentar a la cort de Felip I (II de Castella) a Lisboa. Volia anar a les Índies per tal de dur a terme una sèrie d’observacions astronòmiques. En aquell moment, hi havia molt d’interès en solucionar els reptes que plantejava, a la navegació d’altura, el descobriment de nous mars, per una banda, i la determinació de les coordenades geogràfiques dels nous territoris, per l’altra. Durant el regant de Felip II, es van realitzar les Relaciones Geográficas, documents que els administradors colonials havien d’enviar a la metròpoli, amb informacions sobre les possessions americanes. El sistema incloïa uns qüestionaris comuns de cinquanta preguntes (amb les instruccions corresponents) sobre toponímia, geografia física, història natural i organització social i cultural dels diferents territoris que, un cop contestats, havien de ser retornats a la metròpoli. Un dels aspectes que més interessaven, era la determinació de les coordenades geogràfiques de latitud i longitud de ciutats i poblacions, l’obtenció de les quals, especialment la de la latitud, es relacionava amb l’observació astronòmica dels eclipsis lunars.

La bona preparació matemàtica i astronòmica de Joan, que va demostrar coneixements molt avançats per a l’epoca, va convèncer, de seguida, el rei que va ordenar al Consell d’Índies que preparés la missió científica de Joan. La missió havia de durar entre 6 i 8 anys i s’havia de desenvolupar a Nova Espanya i les Filipines. A finals de 1583, Joan ja és a Nova Espanya on, l’any 1584,  va mesurar l’eclipsi del 17 de novembre. La vàlua científica de Joan quedaria corroborada per la interpretació de les observacions d’aquell eclipsi: la determinació de la diferència horària entre Ciutat de Mèxic i Sevilla o l’establiment de les coordenades geogràfiques de la ciutat de Mèxic. Els resultats d’aquelles observacions, redactats en llatí per Joan, van ser enviats a la metròpoli on, donada la seva naturalesa, van quedar arxivats com a informació confidencial. El seu record es va perdre i no va ser, fins al 1996, que van ser retrobats pels investigadors.

Després de dos anys i mig  d’exploracions per terres mexicanes, l’any 1586, Joan va passar a les Filipines per tal de continuar amb la seva tasca investigadora. Malauradament, hi va morir de febres, al cap de poc d’arribar.

Armand Sanmamed