47: Esteve Miró, governador de Louisiana (1785-1791)

La important participació catalana en la colonització dels territoris dels actuals estats nordamericans de Califòrnia i la Florida és força coneguda. No ho és tant, però, l’aportació catalana en la colonització d’un altre dels grans estats del sud dels EUA: Louisiana.

Louisiana va ser territori espanyol entre 1764 i 1803, com a conseqüència del Tractat de Paris de 1763 que va posar fi a la Guerra dels Set Anys entre les grans potències europees que tenia, com a eix principal, la pugna francobritànica pel control colonial d’Amèrica del Nord i l’Índia. França i la seva aliada Espanya van ser les grans derrotades. A canvi de Louisiana, Espanya va haver de cedir, a l’Amèrica del Nord, Florida i els territoris de l’est i el sudest del riu Missouri.

Esteve Rodríguez Miró i Sabater, més conegut com Esteve Miró, havia nascut a Reus, l’any 1744. Va participar en la guerra dels Set Anys i, durant la guerra de la independència americana, va formar part de les tropes de Gálvez que van ajudar els revoltats americans contra la corona anglesa. L’any 1785, va ser nomenat governador del territori de Louisiana, càrrec que va ocupar fins al 1791. Va ser un dels governadors més populars del territori, sobretot pel record que va deixar la seva actuació durant el gran incendi de Nova Orleans de l’any 1788 i la posterior reconstrucció de la ciutat. Un altre fet, que demostra el seu tarannà liberal i que va contribuir a deixar un bon record del seu mandat va ser la seva oposició a l’establiment de la Inquisició al territori. Va facilitar l’establiment dels acadians, colons francesos procedents del Canadà d’on havien estat expulsats pels anglesos, a Louisiana.

L’Enciclopèdia Catalana el recorda com a fundador de New Madrid, una gran ciutat d’uns 3500 habitants al comtat del mateix nom a l’estat de Missouri. En canvi, oblida que el 1790, va fundar la fortificació coneguda com a Fort Miró que seria l’origen de l’actual ciutat de Monroe de més de 53.000 habitants i una àrea metropolitana de més de 170.000. L’establiment militar i la primera ciutat originada al seu voltant van dur aquest nom fins al 1819, any en què van ser rebatejats com a Ouachita Post i aquesta, l’any 1820, va esdevenir la ciutat de Monroe.

Armand Sanmamed