46: Francesc Codina i el comerç català a Amèrica durant el segle XVI

Les xarxes comercials catalanes que, des de l’edat mitjana, s’havien estès per tota la Mediterrània, el nord d’Europa i Àfrica, van trobar un nou mercat en les noves terres americanes acabades de descobrir. Estudis dels historiadors E. Otte i Martínez Shaw n’han constatat l’existència i alguns dels protagonistes. Consideren aquest comerç cinccentista com a limitat a unes poques famílies: els Riera, Planes, Font Jover, Codina o Tries, que, a més es van limitar a establir-se a Andalusia i les Canàries.

Tanmateix, algunes dades desmentirien aquestes suposades limitacions. Ja hem vist que la nòmina de comerciants era més àmplia i no es reduïa als llinatges esmentats ( v. Sabies que… 88, Qui és… 44 i 36) i, pel que fa a les pautes d’actuació d’aquests comerciants, res no fa pensar que fossin diferents de les que eren habituals a Europa o Àfrica, basades en organitzacions de caire familiar i relacions de grup i que serien constants del comerç català a Amèrica, com ho demostren els testimonis d’Humboldt o els francesos Depons i Dauxion Lavaisse, en el cas dels catalans de Veneçuela de finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Ja vam veure, en aquesta secció, el cas de Joan de Serrallonga. També seria el cas de Francesc Codina, membre d’una nissaga de comerciants de vi i farina establerta a Anvers, Sevilla, les Canàries i Santo Domingo. Establert a Santo Domingo, va fer una breu estada a l’Havana i, posteriorment, es va establir a Mèxic on es va dedicar al negoci miner a l’actual estat de Guanajuato. Resseguint l’itinerari de Codina, resseguim l’itinerari de l’expansió de l’imperi americà.

Alguns autors situen, a finals del segle XVI, un decandiment de l’interès comercial català per Amèrica que no es tornaria a revifar fins a finals del XVII. Haurem de tornar sobre aquesta qüestió i mirar d’esbrinar, en cas que fos certa aquesta hipòtesi, les seves causes profundes.

Armand Sanmamed