GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
37 : Lluís Vidal un aventurer català a Veneçuela (1745-1803)

37 : Lluís Vidal un aventurer català a Veneçuela (1745-1803)


Un dels moviments precursors de la independència veneçolana fou l’anomenada revolta dels comuneros que es va iniciar a Socorro, al virregnat de Nova Granada, el març de l’any 1781. Hi va haver una important participació dels indígenes dels Andes veneçolans que, esperonats com els seus germans colombians, pel ressò de la rebel·lió de l’inca Tupac Amaru, es van aixecar al crit de “Visca el rei de Cusco”. El mateix any 1781, es va produir, gairebé com a prolongació d’aquella revolta, un moviment de protesta dels criolls veneçolans contra els impostos reials.  

Malgrat la derrota del moviment, alguns revolucionaris com Vicente Aguiar, García de Hevia, Luís Vidalle i altres van continuar conspirant i preparant un nou moviment. L’any 1783, Aguiar i Dionisio Contreras van comissionar Vidalle per tal que aconseguís suport i armes del govern anglès. Segons algunes fonts historiogràfiques veneçolanes, Luís Vidalle era capità d’un vaixell italià que es trobava a Curaçao. Havia servit a la marina anglesa i podia ser un enllaç perfecte amb els ministres anglesos. Sembla que Vidalle va complir l’encàrrec amb fidelitat. Malauradament, l’ambaixador espanyol a Londres, assabentat d’aquest moviments, va informar Madrid i, el 1784, Vidalle va ser capturat i dut a Cadis on va morir empresonat.  

Tanmateix, si consulteu la versió on line de l’Enciclopèdia Catalana, trobareu dues entrades corresponents a dos personatges anomenats Lluís Vidal, un de segon cognom Pallarès i, l’altre, de segon cognom, Vilalba. Tot i ser considerats dos personatges diferents, tots dos comparteixen força dades biogràfiques: tots dos van nèixer a Barcelona l’any 1745 i tots dos van morir l’any 1803, el primer –Pallarès- a Gibraltar, l’altre –Vilalba- al Peñon de Vélez de la Gomera; tots dos eren músics, tots dos, dedicats al comerç marítim al mar Carib, tots dos establerts a Londres el 1784, dedicats a tèrboles intrigues revolucionàries lligades a les lluites preindependentistes sudamericanes. Tots dos acabaren empresonats a Espanya i tots dos moriren malats i dements el mateix any. Tot plegat massa semblant per a no fer-nos sospitar que es tracta d’un únic personatge.   

Però què tenen a veure els nostres Vidal catalans amb la història d’un revolucionari veneçolà d’origen italià de nom Vidalle (recordeu que si ho pronuncieu en italià, sona Vidale). Doncs bé, si consulteu l’entrada “Lluís Vidal i Vilalba” de la versió per internet de l’Enciclopèdia Catalana hi trobareu que el nostre home, “entrà en contacte, fent-se passar per italià, amb exjesuïtes que conspiraven per la independència de Xile (d’ací que hom hagi parlat d’una conspiració de Vidalle)”. L’alter ego, Vidal Pallarès “va fingir que tenia poders, que eren falsos, per negociar un ajut econòmic i militar a la Gran Bretanya a canvi de la separació de les províncies de Maracaibo, Santa Marta i Cartagena”.  

Crec que és del tot versemblant concloure, a partir de totes aquestes informacions, que, si ajuntéssim correctament les peces d’aquest trencaclosques, en sortiria un Lluís Vidal català, nascut a Barcelona l’any 1745 i mort el 1803, home de món, músic, mariner i comerciant, amb vincles amb el món anglosaxó, disfressat d’italià i embolicat en conspiracions independentistes americanes.

Armand Sanmamed



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici