35 : Ramon de Vilana-Perlas i Camarasa (Oliana 1663-Viena, Segle XVIII)

Ferran II va crear l’any 1494 el Consell Suprem d’Aragó o Consell d’Aragó en reformar l’antic consell reial. El Consell d’Aragó actuava com a òrgan consultiu reial de govern i tribunal suprem de justícia (en els casos de València, Mallorca i Sardenya i, des de 1623, de la resta) dels estats de la monarquia catalana. El 1504, hi foren vinculats els afers del regne de Nàpols.  

L’any 1555, els estats italians van ser segregats del Consell d’Aragó amb la creació del Consell d’Itàlia que s’ocupà dels afers de Sicília, Nàpols i Milà. A Catalunya aquesta segregació es va veure com un greuge, perquè era considerada, de fet, com una estratègia de vinculació d’aquests territoris a Castella.  

L’any 1706, els catalans van aconseguir que Carles III restituís, al Consell d’Aragó, la competència sobre els afers dels estats italians de la monarquia catalana. Acabada la Guerra de Successió, l’emperador Carles VI (el nostre rei Carles III) va crear a Viena el Consell Suprem d’Espanya o Consell d’Espanya, com a continuador dels Consells d’Aragó, d’Itàlia, de Castella, d’Estat i de Guerra i el posa en mans del secretari d’Estat, Ramon de Vilana-Perlas,tot i que el president era Antoni Folc de Cardona Borja, arquebisbe de València. En els diversos oficis d’aquest consell abundaven els catalans austriacistes emigrats. El Consell s’ocupava dels afers dels territoris que havien quedat sota el control de la casa d’Àustria. En un primer moment, els regnes de Nàpols i Sicícila, l’estat de Milà, els presidis de Toscana i Flandes. La constitució del Consell de Flandes (1717) i la permuta de Sardenya per Sicília amb la casa de Savoia, va fixar els territoris gestionats pel Consell: Milà, Nàpols i Sicília. La pèrdua de Nàpols i Sicília el 1736 provocà l’extinció del Consell. En el seu lloc es creà el Consell d’Itàlia, amb competències de govern a Milà i en altres territoris menors de la Llombardia.  

Ramon de Vilana-Perlas i Camarasa, marquès de Rialb i comte de Vilana era un dels homes de més confiança de l’emperador. Notari i ciutadà honrat de Barcelona, havia estat capità de la Coronela el 1684 i el 1697, durant les guerres amb França. Austriacista de primera hora, Vilana-Perlas fou empresonat pel virrei Velasco per la seva implicació en l’intent de lliurar Barcelona als aliats. A les corts de 1705-1706, va llegir, en català, la proclamació de Carles III com a rei. El 1707, va ser nomenat secretari d’Estat i del Despatx Universal. Va tenir la confiança i l’amistat del rei, que li va concedir el títol de marquès de Rialb, i de l’emperadriu, a la qual va acompanyar a Viena l’any 1713.  

El seu poder no minvarà a Viena, al contrari, amb el temps esdevindrà una de les figures més importants de la cort imperial vienesa, fins al punt que el 1736, el marquès de Rialp és conseller íntim d’Estat, a més de secretari del Despatx Universal. Sens dubte, Ramon de Vilana-Perlas, és un dels personatges més influents del seu temps i ha de ser considerat un dels catalans més influents de la història.