34 : Hug Bonapart (Segle XIV-XV)

L’illa de Còrsega va mantenir una llarga i intensa relació amb la monarquia catalana des de finals del segle XIII quan, mitjançant la butlla Super reges et regna el 4 d’abril de 1297, el papa Bonifaci VIII va infeudar els regnes de Sardenya i Còrsega al rei Jaume II, fins a principis del segle XV quan, el rei Ferran II, encara ostentava, entre els seus títols, el de rei de Córcega, tot i que, des de 1448, el papa Nicolau V va declarar extingits els drets d’Alfons IV i els va cedir al genovès Ludovico de Campofregoso.  

A diferència de Sardenya, la sobirania catalana sobre Còrsega va ser en molts moments més nominal que efectiva. Gènova que va dominar les importants ciutats de Bonifacio al sud i Calvi al nord , va disputar el domini català de l’illa, domini que va tenir, però, el suport del partit filocatalà format per importants famíles corses com els Della Rocca i els Ístria.   

Martí l’Humà va ser el primer rei català que va trepitjar l’illa. De retorn de Sícilia, l’any 1397, va aturar-se un mes a Sardenya i, posteriorment, va passar a Córsega insula nostra Corsice on, com a mínim, va estar-s’hi un altre mes. Poc después, l’any 1404, la major part de l’illa estaria sota l’obediència del rei Martí, gràcies a la fidelitat dels Ístria. Alfons IV va prendre Calvi als genovesos i va protagonitzar diverses temptatives per conquerir Bonifacio (setge de 1420-1421 i 1424), sense èxit. L’any 1451, Alfons, nomenava virrey, Jaume de Besora, el 1452, Antoni Olzina i, el 1454, Berenguer d’Erill.  

L’any 1409, Martí I nomena regent de l’illa de Còrsega, el jurista Hug Bonapart, membre de la familia Bonapart, documentada a Mallorca des de mitjans dels segle XIV. Alguns genealogistes afirmen que d’aquest Hug Bonapart descendeix Carlo Maria Buonaparte, pare de Napoleó Bonaparte. Basen la seva afirmació, sobretot, en el fet que, abans d’Hug, no es troba documentat el cognom Bonapart a l’illa de Còrsega. D’altres, afirmen que seria descendent d’un Francesco Buonaparte, d’origen florentí que, des de Gènova passa a Còrsega a principis de l segle XVI. 

Armand Sanmamed