28 : Josep Sardà (Mort a Bogotà l’any 1834)

Militar català. Tot i que, en un primer moment, va lluitar en el bàndol espanyol durant la Guerra del Francès, de seguida es va passar al bàndol napoleònic.   

Va participar en les lluites per les independències de Mèxic i Colòmbia. A Mèxic arriba amb l’expedició de Francisco Javier de Mina. Té una participació destacada al setge del Soto de la Marina, famós episodi de la guerra d’independència mexicana. Per ordre de Mina, va haver de fer front, amb poc més de 100 homes, a les tropes reialistes -2200 homes i 19 peces d’artilleria- que volien recuperar aquesta població de l’estat de Tamaulipas. Va aconseguir mantenir la plaça durant alguns dies però, finalment, va haver de rendir-se quan només li quedaven 37 homes, i després d’haver causat 300 baixes en el bàndol espanyol. Tancat, en un primer moment, a la fortalesa de San Juan de Ulúa, petita illa del golf de Mèxic on Cortés havia fet construir un port, l’any 1519; posteriorment, va ser deportat a Ceuta, d’on fugiria per incorporar-se a les tropes de Simón Bolívar que lluitaven per l’emancipació americana de l’imperi espanyol. Va assolir el grau de general i va ser nomenat governador de Riohacha.  

Sardà sempre es va mantenir fidel a Bolivar en la lluita entre els bolivarians i els partidaris del president Santander. Va organitzar el complot conegut com la Conspiració Sardà per enderrocar Santander, l’any 1833. Descoberta la conspiració, Sardà va aconseguir fugir. Aviat, però, va ser capturat i conduït a Bogotà on el condemnarien a mort. Va poder fugir quatre dies abans de l’execució. Incansable, va continuar conspirant en la clandestinitat durant l’any següent. Descobert, va ser assassinat al mateix lloc on s’amagava, a Bogotà, l’any 1834. 

Armand Sanmamed