27 : Lluís de Langle (Segle XV)

Astrònom català al servei de Renat d’Anjou. Autor del Liber de figura seu imagine mundi (c.1456), tractat cosmogràfic que es considera fortament influït per l’Imago mundi (1410) de Pierre d’Ailly, tot i que l’historiador Ramón Fernández Pousa que va donar a conèixer aquest manuscrit prova l’originalitat i la independència de l’obra del català respecte de la del cardenal francès.  

Lluís de Langle és autor també d’una traducció catalana del Sefer ha-Modalot o Llibre de les nativitats (1448), obra d’Abraham ibn Ezra, famós matemàtic i astrònom jueu, nascut a Tudela al voltant de l’any 1092.  

Com de Langle, Colom va estar al servei de Renat d’Anjou i segurament tots dos es devien conèixer o, si més no, l’almirall devia conèixer la seva obra. Ho demostra el fet que les anotacions que Colom va fer en l’exemplar que posseïa del Imago mundi de Pierre d’Ailly que l’influí fortament ja que defensava l’esfericitat i la rotació de la terra, reprodueixen passatges del Liber de figura seu imagine mundi de de Langle.  

El nom d’aquest astrònom català com el de molts altres compatriotes ha patit els més diversos avatars. Com que llatinitzat dóna Ludovicus de Angulo, la seva castellanització va donar Luís de Angulo, fet que s’aprofita per disfressar completament el seu cognom original i, de passada, la seva nacionalitat. El trobem citat com a Loys de Langle, Louis de Langle o Louis of Angle. 

Armand Sanmamed