23 : Joan d’Espés (Segle XVI)

Lleidatà, veí de València que se sap va rebre una Capitulació reial l’11 de març de 1536 per al territori i governació de Nova Andalucía a l’actual Veneçuela. Es tracta de la primera notícia de la intenció de fundar una encomienda a la part oriental de Veneçuela.  

L’encomienda era una institució socioeconòmica d’origen medieval (comanda) que, evolucionada, es va exportar a l’Amèrica colonial. Els beneficiaris de l’encomienda, els anomenats encomenderos, estaven autoritzats a percebre els impostos que els indígenes havien de pagar a la corona a canvi de tenir-ne cura espiritualment i materialment, assegurant-los manteniment, protecció i evangelització cristiana. Tanmateix, aquest sistema, originalment concebut com una forma de control de les noves terres descobertes, va degenerar en l’ús dels indígenes com a esclaus, ja que sovint el pagament dels tributs en espècie es va canviar pel treball forçat a favor dels encomenderos.  

El caràcter d’encomienda de la capitulació atorgada a Espés queda ben palès en el text d’un dels mandats que diu: “Condenemos a los dichos vezinos y pobladores que les sean dados por vos los solares e tierras convenientes a sus personas, conforme a lo que se ha echo e hazce en la dicha isla Española, e asimismo os daremos licencia para que en nuestro nombre durante el tiempo de vuestra gobernación hagáis la encomienda de los indios de la dicha tierra, guardando en ella las instrucciones e provisiones que vos serán dadas”.  

De Joan d’Espés i la seva aventura veneçolana no en sabem gaire més, però es curiós constatar que el territori que li és assignat, a la zona oriental veneçolana de Cumanà, serà un lloc on trobarem una forta presència catalana al llarg de tot el període colonial (v. articles anteriors sobre Joan Orpí i Joan Baptista Picornell). 

Armand Sanmamed