GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
12 : Joan Orpí i del Pou (Piera, 1593-Barcelona -Veneçuela- 1645)

12 : Joan Orpí i del Pou (Piera, 1593-Barcelona -Veneçuela- 1645)


 Va fer estudis de dret a Barcelona a l’Estudi General. Va arribar a Amèrica com a soldat d’una expedició destinada a defensar les salines d’Araya (Veneçuela) dels holandesos que les cobejaven. Un cop a Amèrica, gràcies als seus coneixements jurídics, va ser nomenat assesor del govern de Caracas.  

Va obtenir per concurs el dret a conquerir i governar el territori dels cumanogots a l’actual estat de Anzoátegui, a Veneçuela. Va iniciar l’expedició el 1632. La concessió, però, li va ser revocada i va haver de pledejar fins que el 1636 va aconseguir la confirmació del nomenament. El 1637, va reprendre l’exploració i la colonització. El 1638, va fundar la Nova Barcelona (l’actual Barcelona de Veneçuela), la més important de les nombroses poblacions que, arreu, duen aquest el nom de la capital catalana, i va batejar la seva jurisdicció amb el nom de Nova Catalunya, però les autoritats de la Corona no van ratificar oficialment el nom. Va morir l’1 de juliol de 1645. El 1654, la provincia dels cumanogots va ser abolida i el territori es va integrar dins de la jurisdicció de Cumanà.  

La presència catalana a la zona de Cumanà va ser imporatnt durant l’època colonial. Humboldt, quan hi fa cap el 1799, ja en dóna notícia i, també trobem referències interessants en els escrits dels francesos Depons i Dauxion Lavaisse que van fer estada a les costes veneçolanes a principis del segle XIX:  

“(…) els capitans catalans a Amèrica solen trobar molts compatriotes exercint el comerç, els quals reuneixen a l’honradesa l’amor al seu país i observen fidelment les obligacions de la més pura amistat, sota les més extravagants aparences. S’ajuden mútuament tot el més possible; són sobris, treballadors i honrats. Realitzen, generalment, les seves especulacions en comú. Per a una compra d’importància, no manquen mai tants catalans com divisions sigui possible (...). Un o dos catalans fan el tracte, mentrestant els altres callen; però en finalitzar, apareix el formiguer per a la partició. El prodigi d’aquesta fraternitat es deu, indiscutiblement, a l’idioma particular que es parla a Catalunya”.

 

Armand Sanmamed



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici