GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
11 : Francesc Aragó (1786-1853)

11 : Francesc Aragó (1786-1853)


Nascut a Estagell, al Rosselló, el 1803 es trasllada amb la seva familia a Perpinyà, on estudia matemàtiques per preparar l’ingrés a l’Escola Politècnica de París i poder fer la carrera militar com a oficial d’artilleria. El seu origen rossellonès (és a dir, català) provocà la malfiança dels professors que van fer el posible per impedir que accedís a la carrera militar. Tot i això, gràcies al seu gran nivell i a uns exàmens brillants, Aragó va aconseguir iniciar la carrera d’armes.  

Aragó, però, va abandonar la carrera militar i, el 1805, va entrar com a secretari de l’Observatori de París, iniciant una carrera com a astrònom i físic que el duria a la immortalitat. El 1809, amb 23 anys, fou escollit membre de l’Acadèmia de Ciències de França. Admirat per la seva feina pel gran savi alemany Alexander von Humboldt, el qual reconeix constantment les contribucions d’Aragó a l’avenç de la ciència, especialment en el camp de l’òptica. Ambdós científics van establir una relació d’amistat fraternal, fins al punt que quan, després de la mort d’Aragó, es va decidir publicar les Obres completes del científic català, la introducció li va ser encarregada a Humboldt.   

Nomenat, juntament amb Jean Baptiste Biot, per completar els mesuraments del meridià, interromputs des de la mort de Méchain el 1804, el 1806 va marxar cap a la Península Ibèrica i, l’any 1808, es trobava a Mallorca quan el va sorprendre la guerra del Francès. Per les seves activitats d’observació i la seva condició de ciutadà francès, va ser pres per espia. Vestit de pagès, i gràcies al fet de parlar català, va salvar-se de ser linxat pels vilatans i va aconseguir fugir.  

Revolucionari, republicà convençut i antinapoleònic, Aragó, durant la revolució del 1848, va presidir la Comissió Executiva de la Segona República francesa, que dirigia de forma col·lectiva i igualitària, la política del país. Aragó va ser, doncs, cap de l’estat francès l’any 1848 i, per tant, copríncep d’Andorra. En aquest càrrec va contribuir a l’abolició de l’esclavatge a les colònies franceses. El seu nom és inscrit a la Torre Eiffel.

Armand Sanmamed



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici