GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
9 : Lluís de Requesens (1528-1576)

9 : Lluís de Requesens (1528-1576)


Noble i militar.   

Fill de Juan de Zúñiga i d’Estefania de Requesens, hereva del llinatge dels Requesens. Estefania s’havia de casar amb un Requesens de Sicíla per conservar la nissaga, segons el testament del seu pare. Tanmateix, Carles I tenia uns altres plans per a Estefania: s’havia de casar amb un noble castellà, Juan de Zúñiga y Avellaneda, segon fill del comte de Miranda. La mare d’Estefania, donya Hipòlita Ruiz de Lihori, es va resistir set anys a la voluntat del rei. Al final, però va haver d’acceptar el casament, amb algunes condicions: que Zúñiga es domiciliés a Catalunya i que el primer fill de la parella dugués el cognom Requesens.  

Tot i ser educat a la cort, on fou patge de l’infant Felip, Lluís de Requesens sempre es va sentir català, com es reflecteix en la correspondència que s’ha conservat de la seva mare. Es va casar amb una catalana, Jerònima Gralla, i va voler ser enterrat a Catalunya.  

Va ser qui, per manament de Felip I (II de Castella), va ostentar el comandament efectiu -el comandament de iure el tenia Joan d’Àustria, germanastre de Felip- e l’armada de la Lliga Santa durant la Batalla de Lepant contra els turcs. El desenllaç de la batalla va significar el final de l’expansionisme turc a la Mediterrània.  

Posteriorment va ser nomenat governador de Milà i governador dels Països Baixos on va intentar corregir els excessos del seu predecessor, el duc d’Alba. Profetitza al rei la pèrdua dels Països Baixos. 

Armand Sanmamed



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici