Ruta Guerra de Separació (8 març 2008)

Cartell anunciador de la ruta

Començàrem a la Plaça del Blat (la nostra Plaça de l’Àngel), davant de la presó (actual edifici que acull l’Hotel Suís), situada a una torre de la muralla d’època romana. Veiérem la primera entrada dels segadors el 22 de maig de 1640. Venien pel carrer de la Llana des del Portal Nou. Francesc de Tamarit, diputat militar de la Generalitat fou alliberat juntament amb dos consellers de la ciutat i fou dut a coll per la gent allí reunida fins al Palau de la Diputació del General. Allí veiérem com se’l feia sortir al balcó, mirant a l’Església de Sant Jaume (avui desapareguda), per saludar al poble allí reunit.

Situats al 7 de juny, començava la multitudinària entrada de segadors i revoltats, disposats a donar escarment a l’opressió dels soldats castellans al camp, les lleves forçades i les contribucions fiscals. Les autoritats catalanes mostraven certa comprensió i tolerància davant els esdeveniments que s’anirien produint, no en va la vulneració de les constitucions catalanes no es deturava. Veiérem la persecució implacable dels funcionaris reials i els jutges de l’Audiència, ells eren els executors de les ordres de la monarquia arreu del territori. Casa per casa, convent per convent, Rambla amunt i Rambla avall, on s’amagaven, foren en gran nombre descoberts i morts al mateix lloc.

Davant la residència del Virrei, Comte de Santa Coloma, al carrer Ample, un segador resultà mort pels seus criats i la resposta d’aquests esclatà. Encerclaren les Drassanes on el Virrei i els seus darrers funcionaris s’amagaven. Hi hagué intents, més simbòlics que reals, de bisbes i autoritats catalanes reunides a la ciutat per les celebracions del Corpus d’evitar l’acció definitiva. Però, finalment, es produí la persecució i mort del Virrei a ganivetades, a les roques de Sant Bertran, pujant a Montjuïc, quan intentava embarcar a una galera.

Durant el passeig, veiérem els edificis de la ciutat del sis-cents que demostraven la seva modernitat i prosperitat, només trencada, com tantes altres vegades, per la voracitat de la monarquia hispànica i la no menys implacable monarquia francesa que dessagnaren el territori i la seva gent durant els següents sentanta-cinc anys en llargs i cruents enfrontaments militars. Però això ja és altra història...

Discurs de Francesc Tamarit - 1640

“Si dubteu, valerosos catalans, per la condició de la fortuna, crec que teniu raó; però, si us esporuguiu per les forces que us amenacen, és ben debades el vostre recel. Teniu de veí el vostre més gran enemic; guaiteu allí: darrera aquella muntanya s'amaga la ruïna de la vostra Pàtria, guaiteu, allà hi ha el gran vas de verí que aviat es posarà a les vostres mans.

Trieu, senyors, si el voleu beure per morir infamement o sí el llanceu per fer-ne trossos, en la qual cosa consisteix la vostra vida. (...) La raó és amb vosaltres; avui hem d'acabar el gran edifici de la llibertat que heu aixecat; avui cal donar la sentència en la qual es publicarà al món la vostra glòria o la vostra infàmia; a aquest dia s'han dedicat tots els encerts que heu obrat fins ara; aquest és el moment en què es definirà a la posteritat el vostre nom, o per alli-berador o per fementit; espereu i sofriu constants els cops del contrari, que no se us donarà pas de franc la glòria d'aquest dia venturós. (...)

Una sola cosa us demano de tot cor: que guardeu, en aquesta avinentesa, l'observança dels ordes militars, i que cadascú s'estimi més ésser covard en el seu lloc que valent en el dels altres, perquè de la consonància dels constants i els agosarats depèn l'harmonia de la victòria. Amb vosaltres teniu la fortuna de Cèsar; de Cèsar, no, que és poc, sinó del més gran rei dels cristians del més venturós dels vivents. No és pas aquest , tot sol, el qui us ha de defensar . Què, si no, ha volgut mostrar-vos el Cel en la tan inesperada nova que avui us ha arribat del nou rei de Portugal, sinó que Déu va aplegant i fabricant prínceps, pertot arreu, per defensar-vos amb ells? La majestat d'un rei just us assis-teix; la germanor d'un altre justificat se us ofereix; la innocència d'una justa República us empara. El poder d'un Déu sobre tot just us ha de valer."

La importància històrica d'aquesta impremta del carrer del Call 16 rau en la seva connexió amb la impressió d'una de les edicions del Quixot de Cervantes o Sirvent.

Moment en que en Jordi Peñarroja ens explicaquè hi havia a l'antic hospital del Canonge Colom mentre passàvem per davant la Biblioteca de Catalunya.

 Reixa – taulell per on se servien els remeis a la gent i per on es passaven les ampolles.

 “Casa per casa, convent per convent, Rambla amunt i Rambla avall, on s’amagaven, foren en gran nombre descoberts i morts al mateix lloc.”

Eva Sans, Ramon Freixes