Ruta Edificis Viatgers 1 (2 febrer 2008)

Cartell anunciador de la ruta

La fundació de l'original convent de Santa Maria de Jonqueres es remunta al 1214. L'actual edifici s'aixeca des de 1917 a la part de baix del terreny de Santa Maria de Jonqueres, un convent que arriba fins la muralla, límit medieval substituït per l'actual plaça del bisbe Urquinaona. Cornet i Mas és molt precís:

“en la gran mansana de cases limitada per la Plassa de Junqueres, lo carrer del mateix nom, la Plassa d' Urquinaona, y'l carrer de Bilbao, estava edificat lo Monestir de Santa Maria de Junqueres de Religioses Comendadores de Santiago.“

Aquest carrer de Bilbao és un dels que desapareix en obrir-se la Via Laietana. Una mica retallat, l'espai de l'antic convent es correspon amb el limitat a hores d'ara pel carrer de Jonqueres, la plaça Urquinaona i la Via Laietana. L'any 1810, durant l'ocupació napoleònica, les monges abandonen forçadament el convent, que fa d'hospital militar. Després de la guerra, Santa Maria de Jonqueres esdevé caserna i asil de militars pobres el 1835, l'any 1867 passa a tenir categoria de parròquia, dedicada a la Concepció i Assumpció de la Mare de Déu. Aquesta situació dura poc. Llavors, l'Ajuntament revolucionari decideix donar una empenta al Pla Cerdà i enderroca el convent de Jonqueres, el 1869, per urbanitzar el que avui és la plaça del bisbe Urquinaona.

El rector de la parròquia aconsegueix que es traslladi l'edifici a una nova ubicació. Amb aquesta nova finalitat parroquial, es desmunten acuradament l'església i el claustre de Santa Maria de Jonqueres, per aprofitar-les. Sabem pel Sr. Gaietà Cornet i Mas que “(...) La traslació de les pedres numerades i la reconstrucció, foren costejades per los feligresos de la Concepció.”

Campanar gòtic aixecat el 1879

El claustre és l'antic convent de Santa Maria de Jonqueres molt alterat però en les seves proporcions.
Crida l'atenció el poc enteniment de les persones o organismes encarregats de retolar els panells informatius, donat que en una d'aquestes plaques identificatives se'ns diu que els elements de l'església de la Concepció són del segle XIII al XIX, quan en realitat parts del campanar gòtic reconstruït són del segle XI. Per tant la manera correcta per una bona informació retolada seria dir que “Els diversos elements que configuren l'església de la Concepció van dels segles XI al XIX”.

Un altre fet destacat que descobrim resseguint els carrers de Barcelona és la ubicació de la “desapareguda“ església de Sant Miquel que es trobava ubicada al costat de l'Ajuntament ( actual plaça de Sant Miquel ). Segons explicacions d'en Jordi Peñarroja, hi ha un fet lligat a aquesta església desapareguda de Sant Miquel que explicaria la voluntat absolutament intencionada d'esborrar els indrets emblemàtics on s'esdevingueren fets de transcendència històrica nacional: La desapareguda església de Sant Miquel fou el lloc on es jurà defensar a ultrança Barcelona durant el maig del 1714.
 

Porta de la desapareguda església de Sant Miquel

Un altre dels molts aspectes interessants que vam poder trobar al llarg de la ruta dels “Edificis viatgers I “ és trobar-nos al carrer Ripoll : Lloc on estigué l'originària i primerenca Seu de l'universitat de Barcelona. L'edifici actualment propietat de l'Ajuntament de Barcelona i actualment en obres és un edifici que en substitueix un altre del segle XV del qual en aquells moments n'era propietari la universitat de Barcelona, la qual tornà a viatjar al segle XVII traslladant-se a la Rambla.

La Universitat de Barcelona al segle XV

Si voleu veure l'únic vestigi que conservem de l'antiga universitat de Barcelona haureu d'anar a veure l'escut de l'emperador Carles V, que es troba actualment exposat al primer pis , en el passadís que hi ha entre els dos patis de la dita universitat (Plaça Universitat), un escut d'un gran interès històric perquè tal i com destaca n'Armand Sanmamed sobta veure com les armes de Navarra es troben al quarter de Catalunya-Aragó en comptes del de Castella (on se suposa hauríen d'anar), quan se'ns ha explicat a l'escola que Navarra fou una conquesta de Ferran com a rei de Castella però mai en nom de Catalunya-Aragó.