Cavaller, Joan (2005). Teoria de les nacions. Llibre 1 (Kath'Hel·lens)

Presentació de l'editor: En aquest treball, l'autor exposa que la ciència que estudia la realitat de les nacions està sotmesa als principis filosòfics dels sofistes, Plató i Aristòtil, per als qui totes les formes de relació social són, en última instància, política. D'aquest extrem s'arriba al principi general que sociabilitat i política són la mateixa cosa (un exemple típic d'aquest plantejament el trobem en el mite de la creació de la humanitat descrit pels sofista Protàgoras en el treball homònim de Plató). Des d'aquesta perspectiva, les relacions socials de tipus nacional són menyspreades al temps que els filòsofs són tractats com a estrictes individualitats (genials en el cas de Plató i Aristòtil i malaltisses en el cas dels sofistes).

Per a superar aquesta limitació intel·lectual que ens impedeix copsar la realitat social de les nacions i arribar a una definició acceptable per als científics, Cavaller proposa restituir la filosofia en la seva condició de ciència social, és a dir, ciència d'una forma específica de relacions socials i que desenvolupa a partir de la filosofia de Sòcrates, el seu concepte de dialèctica (o de veritat que emergeix del diàleg entre filòsofs) i la seva noció de sociabilitat basada en l'amor i l'amistat. 

A partir d'aquí, i sempre des de la perspectiva del pensament socràtic, Cavaller pot criticar la preeminència social de la política i demanar al seu torn el reconeixement de les relacions socials de tipus nacional. D'aquesta manera, sense la limitació conceptual de la praxis aristotèlica (la reducció de tota sociabilitat a la política), Cavaller pot superar la limitació de la historiografia catalana que no pot veure catalans (relacions socials de tipus nacional) més enllà d'esdeveniments polítics com ara la independència dels comtats catalans amb Borrell II (988 d.C.) i la creació de la Corona d'Aragó (1.136 d.C.). Gràcies a la crítica de la preeminència social de la política exercida des de la noció de dialèctica socràtica, Cavaller pot enunciar que els catalans existeixen més enllà de Borrell II i la Corona d'Aragó, fins al punt que, desenvolupant la tesi de Prat de la Riba i de Bosch i Gimpera, és lícit argumentar una íntima relació entre catalans i el poble prerromà dels ibers.

Aquesta íntima relació es demostra ja no només (com argumentaven Prat de la Riba i Bosch i Gimpera) pel fet que catalans i ibers ocupen el mateix territori sinó perquè comparteixen el mateix caràcter grec que, en el cas dels ibers, s'observa en el procés intrínsec de llur naixement com a poble (i així ho argumenten historiadors insignes com ara Miquel Tarradell) i, en el cas dels catalans, en la realitat de trets típics del nostre comportament com ara seny i rauxa, o la identificació entre saviesa, bondat i estètica, tots ells de naturalesa profundament grega: sophrosyne i hybris, kalokagathia.

Només si atenem a l'origen grec dels ibers i, per herència, dels catalans podrem observar fenomens fins ara ignorats com ara que l'imperi dels catalans a l'Edat Mitjana va ocupar bàsicament territoris grecs: Massàlia (llavors Marsella, Provença), Magna Grècia (és a dir, Sicília, Sardenya i Nàpols) i Atenes (Neopàtria).

Per què la paraula català s'ha escrit sempre fins al segle XIX amb h intercalada: cathalà o cathelà? Busqueu al Google. L'etimologia condiciona l'ortografia i ens remet a l'origen iber i grec del nostre poble: la paraula català significa kath (igual que, tal com) hellenas (grecs). La nostra condició ibera i el nostre origen grec es combinen indestriablement en el nostre ésser. Els catalans som tal com, igual que (kath) grecs (hel·lens).
 

Índex:

• Presentació de l'autor
• Presentació de Pere Villalba
• Presentació de Miquel Bastons
• Introducció: Anonímia i assèmia, els enigmes dels catalans
• 1. La marginació social dels filòsofs
• 2. Crítica de la preeminència social de la política (part 1)
• 3. Sòcrates: Societats, ciències, filosofia
• 4. El primer pla socràtic
• 5. El segon pla socràtic
• 6. Els principis de plasticitat, arrelament i fertilitat de les nacions. Introducció a una teoria general de les nacions
• 7. Resolució dels enigmes
• 8. Kath'Hel·lenitat (1). Ibers i grecs
• 9. Kath'Hel·lenitat (2). Indíbil
• 10. Kath'Hel·lenitat (3). Narbonensis
• 11. Kath'Hel·lenitat (4). L'expansió ibera a l'Edat Mitjana: Massàlia, Magna Grècia i Atenes
• 12. Crítica de la preeminència social de la política (2)
• Excurs: independència, sobirania, pancatalanisme
• Epíleg al primer llibre