GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat

Actualitat

Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
06.07.13  Alella. Lectura Pública del Parlament de Ferrer i Sitges al Braç militar

06.07.13 Alella. Lectura Pública del Parlament de Ferrer i Sitges al Braç militar


Dissabte 6 de juliol de 2003, a les 11:00 hores, al pati de la Masia Can Lleonart d'Alella, tindrà lloc la lectura pública del Parlament de Ferrer i Sitges al Braç militar.
 
A l'acte participarà en Carles Camp, president de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya.
 
Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Barcelona, nascut a finals del segle XVII i que va morir durant el segle XVIII. Fou un dels nou ponents que va participar a la Junta de Braços del 5 de juliol de 1713 reunida a Barcelona per tal de decidir si es resistia a la invasió per part de les tropes de Felip V o bé es capitulava (Wikipedia)
 
Fa 300 anys una nació lliure i sobirana va decidir lluitar per la seva llibertat i independència. I ho va fer amb total i plena consciència de que aquella decisió significava enfrontar-se tota sola a la potència militar, opressora i repressora més gran del mon d’aquell temps, potser no igualada des d’aleshores. I ho va fer sabent que no tenia aliats, ja que els que havien jurat pactes d’aliança mútua els incomplien a canvi d’avantatges econòmics i de poder. I ho van fer per orgull, per responsabilitat, i per compromís amb tots els ciutadans que formaven aquella Nació lliure i tot el que significaven. I ho van fer perquè sabien que és millor un últim dia com home lliure que cent anys com esclau. Ho van fer simplement perquè eren catalans, perquè prenien les decisions per ells mateixos, volien seguir mantenint el seu dret a decidir i estaven disposats a fer el que calgués per defensar-lo.
 
Tot això va passar un sis de juliol de 1713, on els representants de la Nació Catalana, reunits en Junta de Braços del Principat, van prendre la solemne decisió de declarar Guerra a Ultrança per la defensa de les Llibertats i Constitucions de Catalunya. Es va iniciar la lluita que encara lluitem, la mateixa lluita que fa tres segles que dura, la lluita en la que mai ens donarem per vençuts, mai. La nostra lluita. La única opció que contemplem és la victòria i la llibertat.

Per aquest motiu creiem imprescindible recordar aquesta data, i fer-ho fent una lectura pública d’un dels parlaments i vots d’aquell dia, el del Cavaller Emmanuel Ferrer i Sitges, que és a més un repàs de la nostra història fins aquell temps.

No ho fem només com a record d’uns fets passats, ho fem proclamant que aquells fets passats son presents avui, que continuem compromesos en el mateix objectiu, i que farem honor a la seva decisió i sacrifici. Per ells i per els que no han pogut tastar la llibertat com a catalans.
 
La lectura volem que sigui feta per una vintiquatrena de persones. La tria d’aquest nombre no és a l’atzar. El 1713 es va nomenar la Junta vintiquatrena de guerra, per tal que tingues cura i fos responsable de la organització de la defensa del país, estava composada per vuit membres de cada Braç: militar, eclesiàstic i reial o popular. D’aquesta manera considerem que els tres braços es reprodueixen en la situació actual, però amb personalitats diferents. Aquestes serien: política/institucions, entitats/societat civil i ciutadans (com actor principal i destinatari). És per aquest motiu que voldríem que fossin vuit representants de cada àmbit, i si en algun no es poguessin completar els membres necessaris d’algun serien completats per ciutadans.
 
L’acte es duria a terme el proper sis de juliol a les onze del matí al pati de la Masia Can Lleonart d’Alella(www.canlleonart.com ). Aquesta és la casa natal de tres dels Herois d’Alella de 1714: Salvador Lleonart, cap d’intel·ligència i espionatge de l’exèrcit català, Francesc Lleonart, capità agregat de la Coronela de Barcelona i Jaume Lleonart, tinent de cavalleria del Regiment Bricfeus.
 
 
 
Aquells que vulgueu participar en la lectura i formar part de la “vintiquatrena” de lectors podeu emplenar el formulari dessota i contactarem amb vosaltres.
 
Salvador Bonada Font
President


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici