GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Autors

Col·labora

Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Joan Cavaller. Els habitants de les Illes Balears eren ibers? (1) Hecateu

Joan Cavaller. Els habitants de les Illes Balears eren ibers? (1) Hecateu


A l'article que hem publicat recentment "Àmfores iberes a les Illes Balears" ens plantejàvem la possibilitat de l'existència de comerç entre ibers i els habitants pre-romans de les Illes Balears, els anomenats balears. En base al nombre d'àmfores iberes trobades hem de deduir que les relacions entre uns i altres eren més aviat pobres. A més, la major part de les fonts literàries estableix que ibers i balears eren pobles diferents.

Aquest és un tema molt interessant ja que, en el rerefons de la qüestió, i entrant en dimensions científiques de caire antropològic i filosòfic, ens plantegem la possibilitat que fossin el mateix poble com, de fet, catalans i balears ho hem estat al llarg dels segles i ho continuem essent avui. Si la tendència històrica de segles i segles ha empès uns i altres, catalans i balears, a conviure i compartir trets culturals, creiem en la possibilitat que en època pre-romana això també fos així. En base a l'excitació intel·lectual que provoca aquesta qüestió, volem desenvolupar un seguit d'articles per aprofundir-hi. Per no forçar la base científica, i com no podria ser d'una altra manera, admetrem totes les proves materials que puguin aportar informació al respecte.

La complexitat del tema ens adverteix d'entrada de la provisionalitat de les conclusions a què poguem arribar ja que, donat el desenvolupament més aviat pobre de l'arqueologia a les Illes Balears, la informació disponible és limitada. També volem confessar obertament que el nostre interès historiogràfic supera en intensitat el nostre interès antropològic o nacional, de manera que no forçarem la interpretació dels fets per convertir els balears en ibers. Ens conformarem amb el benefici que, creiem, suposa d'entrada el plantejament de la pregunta: els balears eren ibers? I farem tal cosa perquè observem que, en l'estat actual de la investigació, la historiografia ignora la pregunta en qüestió i sobredimensiona la importància de la colonització cartaginesa de les Illes.

Per començar, volem presentar el text del geògraf grec Hecateu (c.550 - c.475 a.C.) on, en la seva descripció dels habitants de la Mediterrània occidental en el context d'un periple per Europa i Àsia, cita els balears. De l'obra original d'Hecateu conservem fragments que ens ha transmès Esteve de Bizanci. Aquests fragments van ser editats per Rudolf Heinrich Klausen i publicats a Berlin l'any 1831.

Els fragments 17 i 18 d'Hecateu diuen:

Fragment 17: "Kromyoussa, nesos Iberias" (Kromyoussa, illa ibèrica)

Fragment 18: "Meloyssa, nesos katá Iberas" (Meloyssa, illa sota els ibers)

Totes dues frases ens informen del caràcter ibèric d'aquestes dues illes. Cal no confondre ibèric amb iber. En el primer fragment, Hecateu ha fet servir el genitiu "Iberias" a partir del substantiu "Ibería" (Ibèria). En el segon cas, en canvi, Hecateu parla del poble dels ibers i diu que l'illa de Meloyssa es troba "sota els ibers". En sentit estricte, per tant, els dos fragments en qüestió no diuen que les illes Balears fossin ocupades per ibers.

Tanmateix, precisament perquè el text que ens ha arribat es troba en un estat tan fragmentari, els historiadors han hagut d'interpretar-lo. En primer lloc, la historiografia ha hagut de determinar la localització de les illes "Kromyoussa" i "Meloyssa". La interpretació majoritària en els nostres dies procedeix de l'obra d'Adolf Schulten (1870-1960) qui, en la seva obra Fontes Hispaniae Antiquae (1922), (I p.188), identifica Kromyoussa amb Mallorca i Meloyssa amb Menorca. Aquesta interpretació es basa en l'estructura expositiva del text d'Esteve de Bizanci ja que la seva referència a les illes de Kromyoussa i Meloyssa té lloc tot just en l'apartat dels pobles ibers (fragments 11 a 16), després d'haver parlat dels tartessis i els mastiens (fragments 4 a 10) i abans dels "celtes de Narbona" (fragment 19).

La significació de les paraules Kromyoussa i Meloyssa no aporta pistes sobre llur localització. En grec, krómuon tradueix ceba, de manera que el nom de l'illa Kromyoussa podria significar illa de cebes (cf. Tovar II, p. 254). La traducció de Meloyssa ofereix més dificultats. En el seu article "Notas sobre la toponimia griega de las islas del archipiélago balear", Joan S. Nadal Cañellas la tradueix com a illa cuidada. [Treballs de Geografia 1978, Vol. 35, p. 125-132], però també hi podríem veure una relació amb mélos (melodia, cant, música, poema líric, etc.), de manera que Meloyssa significaria illa de la melodia, el cant, etc.

No podem saber què pensava Hecateu exactament sobre la condició dels balears pel que fa als ibers. El fragment 17 ens empeny a considerar Kromyoussa (Mallorca) com a part del context iber en base a la seva qualificació ibèrica. En canvi, el fragment 18 allunya Meloyssa (Menorca) d'aquesta interpretació. No creiem que sigui possible resoldre amb seguretat el dilema plantejat però podem apuntar algunes idees en favor del caràcter iber dels balears en base al text d'Hecateu, subratllant, però, la naturalesa especulativa de les nostres paraules:

En primer lloc, hauríem d'entendre que si una i l'altra illa (Mallorca i Menorca) havien d'allotjar el mateix poble, és a dir, els anomenats balears, cosa que així repeteixen els textos clàssics, haurem d'entendre que els fragments 17 i 18 han d'aportar informacions no contradictòries. En conseqüència, llavors, el fragment 17 relativitzarà el missatge del fragment 18.

En favor d'aquesta interpretació direm també que els grecs, en època d'Hecateu, no sabien que Ibèria era una península. De fet, fins a ben entrada la colonització romana, itàlics i grecs no sabran tal cosa. En conseqüència, quan Hecateu escriu "Kromyoussa, illa ibèrica", no pot dir-nos que Mallorca pertany a la Península Ibèrica si no al país dels ibers. El gràfic que adjuntem ens ofereix la imatge que Hecateu tenia dels pobles que habitaven l'occident de la Mediterrània però només en el territori conegut pels grecs, és a dir, el litoral mediterrani. El gràfic en qüestió, per tant, condueix a error perquè dona a entendre implícitament que Hecateu tenia la imatge d'una península. Aquest punt resulta d'extrema importància ja que si Hecateu no està fent servir referències geogràfiques si no referències antropològiques, l'expressió "Kromyoussa, illa ibèrica" ens trasllada aleshores a un àmbit igualment antropològic. En efecte, quan als fragments 11 a 16 Hecateu descriu els ibers, ho fa referint-se al poble dels ibers. Ibèria, en Hecateu, significa país del poble dels ibers. I així, de forma coherent, també parla d'altres països o pobles veïns: tartessis, mastiens i celtes. En conseqüència, també, quan parla de les illes balears, parlarà de pobles i no pas d'una delimitació geogràfica. Atès que Hecateu no cita cap poble "balear", entendrem que, pressumiblement, i procedint amb molta cautela, Hecateu afirma que els habitants de les illes balears són, potser, ibers.

Tanquem aquí la nostra valoració del text d'Hecateu per a continuar, en altres articles, amb informacions complementàries procedents d'altres autors.

 

Joan Cavaller

9 de maig de 2011

 

 

 


 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici