Filosofia de la nació > Articles i documents

Xavier Torres Sans. La historiografia de les nacions abans del nacionalisme (i després de Gellner..)

En el número 19 de la revista Manuscrits de la Universitat Autònoma de Barcelona, publicat l'any 2001, Xavier Torres Sans va publicar un excel·lent article amb el títol La historiografia de les nacions abans del nacionalisme (i després de Gellner i Hobsbawm), en el qual argumenta dues idees bàsiques. En primer lloc, que el debat actual sobre la qüestió nacional (Què és nació? Què és nacionalisme?) està influït poderosament per les idees dels filòsofs Ernest Gellner i Eric J. Hobsbawm. Torres sintetitza les idees d'aquests dos filòsofs en aquests punts:

"a) que les nacions no són pas entitats naturals ni fins i tot «coses» o «fets» socials; sinó invencions, artefactes o construccions polítiques (i culturals)

b) que no és pas la nació (presumptament preexistent) allò que engendra, «desvetlla » o explica el nacionalisme, sinó a l’inrevés: és el nacionalisme (o els nacionalistes) allò que fabrica o crea aquesta peculiar convicció o fins i tot il·lusió òptica que anomenem, convencionalment, «nació» o «identitat nacional»

c) i finalment, que el nacionalisme és un fenomen polític (i social) rigorosament contemporani, no pas anterior a la Revolució Francesa, i paral·lel, més aviat, al procés de modernització econòmica i/o política de l’Europa occidental vuitcentista; i, per tant, les nacions (que foren, en realitat, una creació del nacionalisme), també." (p. 26)

En la seva exposició del pensament de Gellner i Hobsbawm, Xavier Torres estableix que aquests 2 autors van ser capaços de "desballestar" o "deconstruir" dues grans idees vigents fins al moment:

"a) El paradigma que podem anomenar «romàntico-organicista i/o essencialista», segons el qual les nacions existeixen amb independència tant de la voluntat dels individus (i dels conflictes de grup i/o de classe) com de les circumstàncies o el context històrics. La nació, en aquesta concepció o perspectiva, és, doncs, natura, abans que no pas història o cultura; i, en conseqüència, s’assimila tot sovint a un organisme natural qualsevol, el qual, i talment com la resta, coneix, tard o d’hora, les habituals fases de la vida: la nació, aleshores, s’«engendra», «neix», «creix», «madura», etc. (però rarament mor, tot s’ha de dir). Vet ací, doncs, per què alguns autors han pogut parlar, amb tota naturalitat, sobre la «infantesa» de les nacions o fins i tot de les nacions «adolescents» de l’Europa medieval

b) Ara bé, Gellner i Hobsbawm han criticat o qüestionat no pas menys rotundament aquella altra visió o concepció de les nacions, no gens essencialista, ni sovint tampoc gaire nacionalista, que n’explica l’existència com un procés social (ni natural ni encara menys sobrenatural) i tant de caràcter agregatiu o acumulatiu com de llarga durada (i de vegades, de molt llarga durada). El resultat, aleshores, és una realitat nacional (o una idea de nació, almenys) que sembla afaiçonar-se, i engreixar-se o consolidar-se, amb el —i pel— sol pas del temps." (p. 24)

La segona idea que desenvolupa Xavier Torres en el seu article estableix que el pensament de Gellner i Hobsbawm en l'escena contemporània no exerceix un domini absolut sobre totes les consciències i que, ben al contrari, en contra d'ells, podem comptar pensadors esforçats a defensar la realitat de les nacions abans del nacionalisme contemporani. Torres s'alinea amb aquest corrent de pensadors que defensen, d'una manera o altra, la realitat de nacions abans de l'eclosió del nacionalisme contemporani; fent gala d'una gran dosi de prudència, en l'apartat de conclusions enuncia que cal "prendre en consideració la complexitat o fins i tot el caràcter polifacètic i múltiple o simultani, "relacional" i "contingent" de les identitats prenacionals o anacionals de l'època moderna" (p. 40) , i enuncia finalment, també, en concordància amb Gellner i Hobsbawm, que el fet nacional (sigui el que sigui) s'ha d'interpretar en termes de fet social, un fet social necessàriament contemporani als seus autors i que, en conseqüència, implicarà la reescriptura de la història per part dels seus autors, fins i tot la reescriptura de la condició nacional dels seus autors (p. 41).

Un problema certament complex que trigarà encara a resoldre's, si és que la qüestió nacional ha de tenir solució d'alguna mena. En tot cas, l'article de Xavier Torres mereix la nostra atenció donada la seva exposició clara, concisa i ordenada. Un bon punt de partença per a enfonsar-se en l'obra d'altres autors.

Accés al pdf de l'article

Joan Cavaller

12 de març de 2010

Xavier Torres Sans. La historiografia de les nacions abans del nacionalisme (i després de Gellner..)

Política de cookies